El nom de ‘República’ és bell i gloriós

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...]

Tots nosaltres, com a catalans als quals se’ns ha negat la Pàtria i com a súbdits que hem estat de la monarquia espanyola, hem sofert de l’aplicació dels principis geomètrics i arbitraris damunt els quals els teòrics de l’antidemocràcia recolzen llur brillant filosofia. N’hem sofert i hem estat a punt de morir-ne. La República ens ha aparegut com el nom bell i gloriós que podria redimir-nos. A causa, és clar, de fer sinònims República i Llibertat. Puix que... No podem amagar que, si hem sofert adés, si hem exultat el 14 d’abril, hem sofert moralment, singularment a Catalunya passat el 14 d’abril. Pertanyem a l’estol d’idealistes que creuen que la República és una moral, que és la virtut, que sota el règim republicà l’arribista cobejós, l’aferista vil, el llibertí vel·leïtós, el funcionari impur, el vell cacic comarcal, han d’ésser moralment eliminats de tota intervenció política. I uns i altres -arribistes, aferistes, llibertins, dilapidadors i cacics- no solament fan la viu-viu, ans entre àpat i disbauxa menen llur bon combat en els càrrecs públics i donen el to. La Convenció francesa posà la virtut a l’ordre del dia. Catalunya, el Govern provisional de Catalunya, no ha anat tan enllà. Tots els nostres esforços han d’ésser, catalans de l’estol blau o de l’estol vermell, perquè sigui així; Madrid, sia per la seva tradició política, sia perquè alguns dels caps més albiradors del règim nou són homes d’intel·ligència i de raó, ha guanyat, d’algun temps ençà, alguns punts sobre Barcelona. No pas sobre els catalans en general, però sí sobre l’equip anarco-sentimental que els representa. En perjudici del nostre prestigi col·lectiu i de la causa de la nostra llibertat. El nom de la República és bell i gloriós, però difícil de dur. Molts no se n’han adonat. Heus ací una magnífica campanya a emprendre. La República serà bella i serà gloriosa per les conquistes que sota el seu règim n’hegui la llibertat. No pas la Nació damunt la República, com pensa i no gosa dir clar Ortega y Gasset, sinó la llibertat damunt la República. Puix que serà per aquesta llibertat que els catalans mesurarem les nostres possibilitats de convivència. De llibertat i de virtut. La República és també exigència. Té una ètica, té una estètica. [...] Heus ací un altres bells mots [...] que constitueixen l’essència del nostre republicanisme: Costums, bons costums! Ens calen bells costums! Regenerar les institucions, molt bé, però cal regenerar també els costums, sense els quals no hi ha institucions republicanes. Esborrem dels nostres cors tots els instints envilidors, totes les passions abjectes que l’impur govern reial ha intentat de fer-hi germinar. La virtut és el principi vivificador, la força conservadora -i dinàmica- de la República. És per aquests costums, per aquesta virtut, que el nom de República, que el nom de Catalunya, serà bell i gloriós.