Nou gènere periodístic de moda: les sabates dels socialistes

Els diaris ja han desenfundat els quadernets electorals i tots intenten tenir seccions creatives, per allò de retratar els polítics des d’un angle una mica menys plumbi. Així, La Vanguardia s’imagina quin superheroi podria ser cada candidat, El País els demana pel seu despertar (polític) i La Razón es fixa en les sabates, fins al punt de convertir les de Pedro Sánchez en foto de portada. Són unes Camper del número 46, “una empresa espanyola i mallorquina”, com s’afanya a recordar el diari. Les sabates dels socialistes són tot un subgènere periodístic. Alguns exemples dels últims mesos. EstrellaDigital titulava: “Què mou Irene Lozano a calçar aquestes vambes?” Parlen d’unes Nike de 150 euros, de color turquesa, que feia combinar -és un dir- amb un vestit negre de ratlla diplomàtica. “No està ben vist que algú acusat d’haver sortit corrents d’un partit [UPyD] en caiguda catastròfica a un altre amb escó assegurat porti vambes”, ironitzaven. A Expansión, Miguel Ángel Belloso remugava per la política d’austeritat del partit i això l’empenyia a titular un article “El PSOE i el seu trosset de merda enganxat a la sabata”. La Razón s’enfumia de l’alcaldessa de Jerez de la Frontera, perquè rebia la vara amb unes sabates que deixaven els dits petits saludant fora de les tires. “És el que alguns anomenen peus retrovisors, que, qui sap, poden convertir-se en tendència”, deien. Ni anar sense sabates els evita l’escarni. “Promeses en mitjons per la mesquita”, titulava El Mundo, amb foto d'Antonio Carmona descalçant-se: un gest de respecte (que ells venen com a submissió) que va perfecte per excitar els islamòfobs. “Farà un cementiri musulmà a Madrid si governa després del 24-M”, afegien. En fi: des de la sandàlia de David Fernàndez el 2013 que els sospitosos habituals no paraven tanta atenció al calçat.