¿Un nou ordre?
Fa un any, quan la pandèmia començava a minvar, ens preguntàvem: ¿les nostres societats sortiran gaire canviades d’aquesta experiència? Ara, quan la guerra nihilista de Putin ha desplaçat l’atenció centrada en el virus cap a l’arma nuclear, ens tornem a formular la pregunta amb ganes de recuperar el futur, almenys fins que un altre esdeveniment inesperat (que no sapiguem o no vulguem anticipar) ens torni a atrapar en la foscor.
La identitat europea després de la II Guerra Mundial s’ha forjat contra la guerra civil, amb l’esperança d’arribar a conformar un demos comú. Va ser necessari l’extermini nazi -la ruptura de tot límit en l’exercici del mal- perquè s’entengués la necessitat de construir aliances contra la conversió dels crims en raó d’estat. Per això ens esgarrifa la invasió d’Ucraïna. Retorn al passat? La pandèmia i la guerra, adornades amb música mediàtica apocalíptica, ens han fet recuperar la consciència de la vulnerabilitat. I seria interessant que no la perdéssim, perquè, per moltes pròtesis tecnològiques de què ens haguem dotat, la condició humana és la precarietat. I és al negar-la que es forja la creença totalitària: tot és possible.
Hem convertit Putin en un instrument de construcció de la por. Volem racionalitzar massa la seva conducta, intentar trobar la lògica que donaria sentit a cadascun dels seus passos. Però, quin és el seu objectiu? ¿Reforçar el seu règim autocràtic amb una exhibició de força, imposar la seva llei a mig Europa, anar cap un nou ordre mundial o simplement culminar un deliri nihilista per a major glòria seva? Buscant coherència als seus errors, tendim a pensar que l’objectiu real de Putin és un conflicte com més llarg millor que empantanegui Europa per molt temps, minimitzant el risc de quedar-hi atrapat ell, i forçant així una reordenació del món.
Des de la fi de la Guerra Freda, l’ordre mundial està desequilibrat. Anem cap un nou escenari? Pequín i Moscou tenen un interès comú: afeblir un ordre internacional que consideren dominat pels EUA i construir un nou repartiment del món entre autocràcies i democràcies liberals. ¿Els impulsos bèl·lics de Putin ajuden els interessos de la Xina? Em sembla més perillosa (i més eficaç per a Pequín) l’expansió de les autocràcies per la via de la penetració de les seves idees i dels seus interessos arreu del món. Per exemple: el Brasil i l’Índia, en mode Trump, no han condemnat la intervenció russa.