El nou tractat internacional d'armes

Jordi Calvo Rufanges
26/03/2013
3 min

Un tractat internacional sobre el comerç d'armes es podria aprovar aviat a les Nacions Unides. Aquesta notícia, aparentment bona, amaga al darrere una sèrie d'arguments que ens obliguen a ser cauts en la valoració dels seus efectes positius.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

En primer lloc, la pressió de les grans potències podria comportar la consecució d'un articulat ineficient de cara al seu principal objectiu, el veritable control de totes les transferències d'armament que es produeixen al món. És molt probable que del seu àmbit d'aplicació en quedin excloses determinades armes i municions, com per exemple les armes de foc (les de caça i tir esportiu), que en molts llocs del món serveixen per fer la guerra. Un tractat d'aquestes característiques hauria d'incloure tots els tipus d'armes existents, perquè les armes són el que són i serveixen per al que serveixen, independentment de la seva naturalesa i destí. Hem de ser conscients que el control de les armes es perd un cop cauen en mans del comprador i comencen a passar d'unes mans a unes altres. Això ha passat i passa en una infinitat de conflictes armats que tenen lloc en països que van comprar armes dins de l'actual legalitat internacional i que després han donat com a resultat cruentes guerres.

En segon lloc, el tractat que s'aprovi a les Nacions Unides servirà, com a màxim, per saber alguna cosa més del comerç d'armes internacional, cosa que en si mateixa és positiva, però no servirà per reduir-lo. Ja existeixen normatives relativament estrictes. És el cas de la posició comuna de la Unió Europea 2008/944/PESC, que inclou vuit criteris pels quals els països de la Unió haurien de denegar les exportacions de material de defensa i doble ús. Aquests criteris prohibeixen la venda a llocs on no es respectin els drets humans -hi hagi una situació de tensió o conflicte armat- o a llocs on es pugui incidir negativament en la preservació de la pau, la seguretat i l'estabilitat regionals, etc. Són criteris similars als que inclou la llei espanyola 53/2007 de 28 de desembre sobre el control del comerç exterior de material de defensa i de doble ús. Des que existeix aquesta legislació, la Unió Europea i Espanya han venut més armes que mai i ho han fet any rere any a desenes de països que o bé estan en conflicte o bé són llocs on es produeixen flagrants violacions dels drets més fonamentals.

En tercer lloc, és més que probable que el tractat permeti, com passa a Espanya, que els estats signants puguin acudir a la figura del secret d'estat en els casos en què considerin que la venda d'armament pot perjudicar o posar en perill la seguretat i defensa nacionals. A més, cal no oblidar les mesures públiques que promocionen la indústria militar a través d'organismes de foment de les exportacions d'armes, subvencions, crèdits a la R+D o la representació preferencial davant possibles compradors de membres del govern o fins i tot del cap d'estat. Hem de tenir present també la incorporació de legislacions fetes a mida, com passa a Espanya a través del reial decret llei 19/2012 del 25 de maig, pel qual l'Estat és el garant del contracte de venda d'armes enfront d'un altre estat comprador.

Així, cal acceptar que un tractat que faci més clarament visible el volum de transferències internacionals d'armes servirà a la societat civil per buscar arguments que denunciïn alguns dels elements més controvertits del mercat armamentístic. I fins i tot pot servir per incorporar certes mesures de transparència en molts països on no hi ha cap legislació sobre això. Però hem de ser conscients que l'existència d'un tractat no vol dir que hagi de ser aplicat amb diligència pels nostres governants. Sense una pressió social suficient els governs evitaran complir-lo, com passa a Europa i a Espanya.

A més, no hem d'oblidar l'opinió dels que consideren que un tractat pot ser un revulsiu per augmentar la venda d'armament, ja que equipara la regulació de la venda d'armes a la de qualsevol altre bé o servei, la legitima amb un cos legislatiu i normalitza la seva fabricació i exportació, quan en sentit estricte les armes no haurien de ser subjectes d'un mer control, sinó més aviat d'un procés de reducció i abolició.

És millor saber que no saber. Aquest tractat ens servirà per saber alguna cosa més de l'immoral mercadeig que es fa amb les armes, i ens permetrà denunciar davant l'opinió pública els seus aspectes més controvertits. Sense oblidar que ni les armes ni un tractat que reguli la seva venda ens ajudaran a aconseguir una cultura de pau.

stats