La nova burgesia

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEl 1959 va ésser un any clau per a la nostra història econòmica. Un capitalisme aïllat, intervencionista i aliat amb la burocràcia fou substituït per un capitalisme connectat amb l’exterior i liberal. Aquest canvi, accentuant les tendències dinàmiques i desequilibradores del sistema, havia d’afavorir el procés de concentració econòmica a Catalunya, el qual durant el període anterior havia estat més lent. Aquesta novetat es produïa al moment crucial en què hom començava a parlar de la pèrdua del complex de superioritat dels capitalistes catalans. I és que, al costat del signe positiu que per a ells representaven un creixement ràpid al capdavall i l’aparició d’una nova burgesia -corresponent a nous sectors econòmics o, senzillament nascuda per llei biològica-, hi havia també una sèrie de factors que causaven perplexitat. Un d’ells era que la participació tardana i vacil·lant dels capitalistes catalans a la Guerra Civil, al costat de les forces fincades al sector primari, no els va permetre d’entrar a les tasques de govern, almenys a alt nivell. Un altre fet descoratjador era que no disposaven d’aquella palanca de comandament fonamental per a tota economia: la banca. També va influir en aquesta manca d’aclariment col·lectiu la proliferació de petites empreses que hi va haver, en lloc de la creació de grans societats. A partir del 1959, la confusió i les indecisions de la nostra burgesia han disminuït. Noves forces han renovellat en el seu si les dues grans organitzacions patronals: la Cambra de Comerç i la Cambra d’Indústria de Barcelona. Per tal de donar-los més força hom ha iniciat un procés d’unificació del qual hom espera que estendrà la seva influència a tot Catalunya. El Foment del Treball Nacional, en mans immobilistes, ha quedat així encara més al marge. Al mateix temps, alguns grups de “joves patrons”, com el Cercle d’Economia, intentaven de fer plantejaments que, bé que reduïts, anessin més enllà del terreny econòmic. [...] D’altra banda, la política encaminada a donar una base energètica a l’economia catalana, portada a terme parcialment amb capitals forans i dirigida per Pere Duran, ha de donar, amb tota seguretat, una bona base de llançament per a l’esdevenidor. Aquests processos demostren l’existència d’una burgesia nova i innovadora que, forçosament, ha de tenir unes idees generals que topin amb aspectes actuals concrets. [...] Vegeu alguns exemples dels objectius que necessàriament cal fixar: una revisió a fons de l’actuació del sector públic a Catalunya, una llibertat sindical semblant a l’existent als països capitalistes més avançats, l’arraconament de vells grups que disposen inalterablement de càrrecs en institucions clau com ho són les caixes d’estalvis [...].