Una nova passa de veneçuelitis aguda
LA PRESÈNCIA de Veneçuela a les portades dels diaris espanyols només s’explica pels interessos polítics i econòmics -ni tan sols periodístics- dels que decideixen les primeres pàgines dels rotatius de Madrid. Que la caverna ho utilitza com a via per atacar Podem i, ara, Sánchez, és cosa sabuda i evident. Més divertit d’analitzar és el paper d’El País. El diari, amb el seu anterior director, havia sigut tremendament hostil a Maduro. Però el canvi de fusible i la instrucció de reconquerir el públic d’esquerres que havia abandonat (i que, al seu torn, l’havia abandonat) posa la capçalera en una situació complicada. No volen defensar Maduro, però Guaidó difícilment desperta les simpaties del seu lector típic. I així tenim que la triple dreta mediàtica carrega contra Sánchez perquè no rep el disputat president veneçolà (que encara no ha sigut reconegut internacionalment per tothom). El tractament mediàtic sol implicar que el del PSOE, com que no s’hi reuneix, vol dir que no el reconeix. Però en realitat Sánchez ja ho va fer -ni que fos a desgrat i empès per Europa- el febrer del 2019. I, mentrestant, El País fa titulars mercromina, per allunyar Sánchez de la tempesta: “Veneçuela agita la política espanyola coincidint amb la visita de Guaidó”, diu, per exemple, tot evitant esmentar el president espanyol, com si ell fos només un agent passiu del pollastre muntat. “Guaidó es reuneix amb Macron i evita criticar el govern”, afirmen en una altra peça maquiavèl·lica, ja que converteixen el silenci del veneçolà en un cert plàcet implícit.
No vull minimitzar l’interès informatiu de la crisi institucional que viu el país llatinoamericà. Però la veneçuelitis aguda acaba magnificant foteses, mentre grans conflictes internacionals acaben en els budells d’aquests diaris.
