26/11: Sixena
EL CAS DE LES OBRES D’ART de Sixena pot ser el primer (visible) en què el govern espanyol obligui la Generalitat ocupada a xutar contra la seva pròpia porteria. Figura que el 155 era perquè la Generalitat no caminés cap a la independència. Però el cas de Sixena no té res a veure amb el Procés. És un conflicte d’interessos que ja existia i que es podria continuar llegint dins d’una lògica autonòmica. La Generalitat defensa els propis interessos, que considera que són els de Catalunya, en un litigi dins de les lleis espanyoles. I ara el ministeri li ordena no presentar els recursos a què té dret -dins de la lògica jurídica espanyola!- i, per tant, xutar contra la pròpia porteria. És molt gros. Una de les causes de l’independentisme ja era que molts catalans creuen que l’Estat no és neutral en les disputes entre territoris. Ara han ocupat les institucions catalanes per fer-les servir contra el propi país. Ens diuen que el 155 ha vingut a restaurar la normalitat, a través del retorn de la legalitat. Però casos com el de Sixena van més enllà del pur retorn a la legalitat. No és instaurar una normalitat estable sinó entrar en un parèntesi insostenible, absurd i destructiu. És urgent sortir-ne. No per la independència, per la supervivència.
