Ous i sous
A la tele, i per causa de la grip aviar, parlen del preu dels ous, que puja. Un granger explica que “hi ha modes” i que “ara” els consumidors es fixen en la numeració que porten els paquets d’ous, que van del 0 al 3. Els 0 són de gallines criades a la manera ecològica (mengen pinso ecològic i no prenen antibiòtics); els 1 són de gallines que viuen a l’aire lliure, a pagès, però el pinso que mengen no és ecològic i sí que prenen antibiòtics; els 2 són de gallines criades a terra, però amb mobilitat reduïda; les que ponen els 3 són criades en gàbies.
Qualsevol persona que hagi vist les gallines en gàbies sabrà de què parlo. Les gallines, per aquelles coses del comportament animal, per fer l’ou necessiten amagar-se. En una gàbia de ferro no tenen ponedores i el que fan –i la visió fa patir– és amagar-se les unes sota les altres. Les potes se’ls fereixen per l’enreixat que els fa de “terra”. Per força, un ou produït així no té el mateix gust que l’ou d’una gallina que ha pogut picossejar el que ha volgut, lliure i feliç. Quan fa uns dies, en unes jornades sobre petits productors, al Fòrum Gastronòmic, els pagesos de Can Soler de N’Hug ens deixaven tastar el xai que fan, vam entendre que una vida i una mort dignes, sense estrès, fan que la carn sigui molt més gustosa.
Tenim el menjar que volem a l’abast de la mà, liofilitzat, trossejat i envasat perquè no haguem de perdre el temps. Gaudim dels dinars i dels sopars de cap de setmana, els pengem a Instagram i fem ganyotes exagerades de plaer quan tastem una cullerada del que sigui. Però hem convertit els esmorzars, dinars, berenars i sopars de cada dia en tràmits penosos sense suc ni bruc. Anar a comprar mai havia tingut tan poca importància. Qui té temps i ganes de mirar la importància extrema del número dels ous?
