Parar un moment a comprar pa
Una amiga que venia a sopar a casa va portar un pastisset de postres. El va anar a comprar a una pastisseria meravellosa de Barcelona. Diu que el dependent, quan ella va haver triat, va entrar un moment a la rebotiga i a l’instant en va sortir amb la capseta de cartró preparada. La meva amiga es va sobtar de la rapidesa. No havia tingut temps d’embolicar-ho. “¿Que ja sabies que demanaria això?”, li va preguntar, tota estranyada. “És que els tenim embolicats, els pastissos, perquè com que aquí no es pot aparcar, sabem que la gent que ve amb cotxe no es pot aturar gaire estona”, li va dir ell. És a dir: sabia que si no anava ràpid, els conductors no hi anirien i perdria vendes. Això em va fer pensar en els amos d’un forn que conec. Tenia una zona d’estacionament al davant. Ara que l’han tret diuen que perden uns deu mil euros al mes. Si no es pot aparcar un moment al davant, els passavolants (amb cotxe) no s’hi aturen.
Li explico el cas a una altra amiga, que viu en un poble proper al meu. I ella em diu que aniria a comprar al poble més gran que tenim al costat, on hi ha una zona comercial i de restaurants i cafeteries, per fer “proximitat”, però com que aparcar és de pagament i costa tant de trobar lloc, acaba anant al centre comercial, on sí que n’hi ha, d’aparcament. Em direu que per què hi va en cotxe. Doncs perquè viu lluny de qualsevol botiga i quan va a comprar ho aprofita per carregar coses que pesen. Vi, llet, patates...
Sé que els nostres governants pensen, amb bon criteri, que s’ha de deixar el cotxe. Que hi ha d’haver més espai per a les bicicletes. I sé que el món ha d’anar cap aquí. Però també constato que en una zona de botigues, si no hi ha lloc per “estacionar un moment”, es perden clients. Què els passaria a les floristeries del carrer València, de Barcelona, si aquella fos zona de vianants i prou?
