12/01/2023

Què passarà a Barcelona?

3 min
L'Eixample de Barcelona en una imatge aèria.

L’enquesta de l’ARA sobre les eleccions municipals a Barcelona confirma que no hi ha res decidit, però sí que ens dona algunes claus interessants, que fan preveure una campanya de gran intensitat perquè un sol vot pot decidir qui és l’alcalde. Sobre el paper hi ha quatre candidats amb opcions reals de guanyar els comicis, però a hores d’ara ningú es pot aventurar a dir qui s’endurà la victòria.

Davant d’un panorama tan obert també podem extreure algunes pistes que ens ajuden a entendre la dinàmica que es pot generar. La primera és que al consistori barceloní s’han d’elegir 41 regidors i regidores. Això vol dir que, havent-hi 4 llistes disputant-se una victòria ajustada, cap d’elles obtindrà més de 8 o 9 representants, perquè també cal donar per fet que el PP, Vox i potser la CUP obtindran representació.

La segona de les pistes és que, si això és així, tenint en compte que la majoria absoluta és de 21 regidors, caldrà la concurrència d’almenys tres partits per arribar-hi. I aquí és on es complica tot perquè algunes opcions s’exclouen entre elles. Ja sabem que en matèria de pactes hi pot haver grans contradiccions entre el que es diu durant la campanya i el que es fa l’endemà de les votacions. Dos exemples d’això són la investidura d’Ada Colau com a alcaldessa amb els vots de Manuel Valls després que tots dos fessin bandera de ser l’antídot contra l’altre, o el pacte exprés del PSC i Junts a la Diputació de Barcelona, que va frustrar una presidència independentista en aquesta institució, amb ERC al capdavant.

Però a més de les sumes complexes, hi ha una tercera clau que s’ha de tenir molt present. La llei electoral, quan regula les eleccions municipals, estableix que si cap candidat obté la majoria absoluta dels vots del plenari, que són 21 en el cas de Barcelona, de forma automàtica serà investit alcalde el candidat de la llista que hagi obtingut més vots a les eleccions. Això fa pensar, doncs, que el candidat que obtingui un sol vot més que el segon, sabent que un pacte de tres és més que improbable, podrà donar per feta la seva investidura, encara que sigui amb una majoria molt precària que obligarà a fer pactes de legislatura.

Per tant, si un vot més és el que previsiblement pot fer decantar qui aixecarà la vara d’alcalde, està clar que els quatre partits que són a la primera línia de la graella de sortida tindran com a prioritat mobilitzar els seus votants més fidels. Però, en una situació d’empat tècnic entre Colau, Collboni, Maragall i Trias, què oferirà cada candidat per mobilitzar el seu electorat?

L’any 2019, les eleccions municipals es van celebrar mentre al Tribunal Suprem es feia el judici pel referèndum de l’1 d’Octubre i, sens dubte, el factor independentista va tenir un cert pes en el resultat electoral. Ara, en canvi, el més probable és que l’estratègia dels candidats se centri a demanar als barcelonins que triïn quin lideratge volen per a la ciutat. Fa la sensació que l’element personal, en aquestes eleccions, pesarà molt més que la marca de partit. Almenys semblaria que aquest serà el cas d’Ada Colau, Ernest Maragall i Xavier Trias. Tots tres poden identificar-se amb un estil propi, que va més enllà de les sigles sota les quals es presenten. En canvi, en el cas del candidat del PSC, Jaume Collboni, que ha governat Barcelona els darrers quatre anys en coalició amb els comuns d’Ada Colau, exhibirà com a principal actiu la marca socialista, fiant-ho tot a l’efecte electoral que pugui tenir el fet que el PSOE i Pedro Sánchez estiguin governant Espanya.

Per la seva banda, Xavier Trias voldrà aglutinar tot el vot anti-Colau, i encara està per veure de quina mida és aquesta bossa de votants. I en aquesta pugna, Trias haurà de competir amb el PP, que evidentment també intentarà rascar els votants del centredreta que volen fer fora l’alcaldessa, la qual cosa pot xocar amb el discurs independentista de Junts per Catalunya. Ernest Maragall té el repte de revalidar la victòria d’ERC del 2019, que no li va servir per ser alcalde perquè Manuel Valls va triar Colau. Per a Maragall –i també per a Trias– aquesta és la seva última oportunitat. Va estar més de tres dècades a la sala de màquines de la ciutat, essent la mà dreta de l’alcalde Pasqual Maragall, i ara ho donarà tot per fer realitat el seu somni de liderar la ciutat.

Barcelona és l’epicentre de la política catalana i l’èxit o el fracàs de cada partit es mesurarà més pel resultat que obtingui a Barcelona que pel resultat que obtingui al conjunt de Catalunya. La partida del 28 de maig la guanyarà qui sigui alcalde de Barcelona i probablement caldrà la pròrroga i els penals per saber com acaba. 

Carles Mundó és advocat i exconseller de Justícia
stats