26/05/2022

Pegasus és (quasi) normal

2 min

Pedro Sánchez venia d'escoltar com el president del Fòrum de Davos, Borge Brende, elogiava davant del món la política econòmica espanyola per a la reactivació postpandèmia, i se li notava la desgana amb què encarava el ple extraordinari per parlar de Pegasus , un assumpte que, ben segur, li deu semblar una completa pèrdua de temps.

Per molta duresa amb què es tractin a les intervencions al Congrés, Sánchez i el PSOE saben que sempre podran comptar amb el PP i amb Vox per fer pinya en aquells assumptes que es consideren patriòtics, i que quasi sempre tenen a veure amb el conflicte que enfronta Espanya contra Catalunya. El vessant parlamentari de l'escàndol Pegasus, per tant, la té resolta per endavant. Saben també, Sánchez i el PSOE, que en els afers patriòtics (i que per tant concerneixen el conflicte Espanya-Catalunya, etc.) podran comptar també sempre amb la justícia, la qual cosa cobreix el vessant jurídic del problema. A posta allò que ofereix el president espanyol com a resposta a l'escàndol és, en definitiva, l'acció dels jutges: reformar la llei del CNI per augmentar el control judicial sobre els serveis secrets. Sap que, en darrer terme, els serveis secrets, el poder judicial i el govern es posaran fàcilment d'acord sobre com definir les característiques que ha de tenir aquest control, i sobre com gestionar-lo.

És cert, i Sánchez ho trona des de la trona, que el PP instrumentalitza els poders de l'Estat amb la desimboltura i l'absència d'escrúpols de qui se sent l'Estat com una propietat seva, però no és menys cert que el PSOE no fa ni ha fet res en molts d'anys per corregir ni aquesta situació ni els efectes que se'n deriven. I és de mal gust que el president del govern d'Espanya vingui a dir que els serveis secrets actuen amb tanta independència que el govern no sap si espien, ni a qui espien, ni amb quines finalitats ni amb quins mètodes. 

Sánchez i el PSOE confien que això no passi d'aquesta sessió d'avui, de les exclamacions dels independentistes, d'algunes reconvencions per part de Citizen Lab o d'alguna premsa internacional, i poca cosa més. Margarita Robles va posar en circulació la idea, i Sánchez l'ha feta seva aquest dijous, que recórrer a l'espionatge per salvar la seguretat nacional (i l'independentisme atempta, d'acord amb una visió molt estesa, contra la seguretat nacional) és normal o, si més no, quasi normal. No fa gaire hauríem dit també que Sánchez hauria fet el possible per no perdre el suport d'ERC com a socis, però veient com han acabat aprovant la llei de l'audiovisual (que finalment du la firma del ministre Iceta) amb els vots del PP , sembla que l'opinió del grup de Rufián ha deixat de preocupar-los. Cada dia és un dia menys per a les eleccions, i en funció d'aquest compte enrere s'estableixen les prioritats. Disminuir el malestar dels catalans i reobrir la taula de diàleg (una idea que Sánchez encara ha tornat a treure en aquest ple extraordinari, encara que ja soni com una broma gastada de tant de repetir-la) no són punts que figurin entre aquestes prioritats.

Sebastià Alzamora és escriptor
stats