Analitzar com titulaven els diaris catalans el discurs televisat de Mas permetia identificar amb bastanta claredat el seu respectiu posicionament editorial. Tres de les quatre capçaleres escollien titulars clarament arrenglerats amb la consulta. Eren El Periódico ("Mas: «Que l'Estat no ens vegi com un enemic»"), El Punt Avui ("Que se'ns deixi votar") i l'ARA ("Mas: «Demano a l'Estat que no aixequi murs»"). En el cas de La Vanguardia, es produïa un cop més -comença a ser tendència- el contrast entre el to del titular interior i el de portada. A dins es destacava la part reivindicativa del missatge del president, tal com feien els altres tres diaris catalans: "Mas demana a l'Estat que escolti la veu de Catalunya i no aixequi murs". En canvi, el títol de portada tenia connotacions inequívocament negatives: "Mas demana la consulta però admet que provoca divisió". De fet, la primera part del titular, "Mas demana la consulta", no té gaire contingut i sembla només un punt de recolzament per poder-hi falcar la palanca del "però" i de tot el que ve després. Aquesta idea de "la divisió" és justament la que també subratllava El Mundo en un text de primera pàgina. El diari aprofitava un editorial per menystenir el discurs -que qualificava de "ridícul costum de molts presidents autonòmics"-, una remarca que empetitia la institució. Acabo amb una coda sobre aquesta idea de la divisió: estic convençut que el que està polaritzant el país és el bloqueig a una consulta reclamada per la majoria de ciutadans, no la consulta en si. L'argument de la divisió em sembla aviciat, perquè aquells que l'esgrimeixen no semblen perseguir el seu antònim -la unitat- sinó la submissió. Callar i pagar el beure.
Al racó de pensar
PABLO PLANAS
LIBERTAD DIGITAL
"Espanya és una broma a TV3, la suma de las caceres del Rei i els manejos de Bárcenas"