Perspectives actuals de l’educació (1962)
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDe l’article de Jordi Galí i Herrera (Barcelona, 1927-2019) publicat ara fa seixanta anys a Qüestions de Vida Cristiana (núm.14-1962). Format a la Mútua Escolar Blanquerna, fundada pel seu pare, el pedagog Jordi Galí va promoure una educació en els valors tant a les escoles com en l’escoltisme. Va presidir la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’IEC.
En el llenguatge corrent la paraula educació comporta una duplicitat de sentits que es presta a confusions. En efecte, cal distingir l’educació com a procés de transmissió i l’educació com a contingut objectiu d’aquest procés. Pensem, per exemple, una frase: “La solució dels problemes d’avui depèn de l’educació”. Quan l’hem dita, encara no hem dit res: cal que ens posem d’acord sobre quins són els problemes a solucionar i sobre quins són els hàbits mentals i d’acció que cal inculcar i fer viure a les generacions que pugen. Cal determinar un contingut educatiu i distingir-lo del procés pel qual el transmet. Encara més: cal precisar en quina relació es troben aquests dos moments de l’educació. Jo em penso que la determinació de continguts, per bé que condicionada a les possibilitats objectives de transmissió, té una certa prioritat lògica. Si no sabem què volem transmetre, malament ho podem transmetre, si no sabem on volem anar, de poc ens serviran el millor automòbil i la millor carretera. [...] Jo vull remarcar que la iniciativa de l’educació parteix de l’educador. Dit d’una altra manera: tota educació és dogmàtica. Perquè no hi ha res més dogmàtic que les persones i les coses que són i estan allí i que influencien necessàriament els nois. Per tant, parlar de neutralitat en qualsevol aspecte de l’educació és absurd. Educar és triar constantment: encara que el que es triï sigui no triar. [...] Estudiar com es produeixen els processos educatius en el món d’avui demana un intent de visió de conjunt d’aquest món. [...] La civilització tècnica augmenta enormement les possibilitats d’opressió dels poderosos sobre els pobres, així com augmenta també enormement les possibilitats d’una enorme massa que viu en condicions quasi inhumanes per arribar a una més plena consciència de la seva dignitat espiritual. [...] Malauradament, pocs exemples trobaríem avui d’escoles vigoroses que sorgeixen d’una vida social vigorosa, com sembla que varen néixer les universitats medievals. I la falta d’escoles comporta la falta de mestres. Perquè el mestre és l’encarnació i la quinta essència de l’esperit d’una comunitat. [...] El mestre que no vulgui ésser funcionari de l’Estat, servidor d’una classe social, o missioner en terres estranyes, es troba avui en una situació paradoxal, moltes vegades: i és que no té a qui representar, no té on arrelar. Rares vegades el mestre coopera des de dins amb el grup social que li confia els infants. [...] L’escola ha d’ésser el que els pares volen. Però els pares avui moltes vegades no saben el que volen. Trien escola per criteris classistes, o per criteris comercials, o simplement deixen de triar. I aleshores són presa de l’Estat, o dels aventurers o dels marxants de la pedagogia. El retrobament de mestres conscients amb pares conscients, encara que sigui a través de tensions o de crisis, és condició per a un refloriment vigorós de la institució escolar. [...]
