El pintor Marian Fortuny (1878)

De l’article d’Apel·les Mestres (Barcelona, 1854-1936) a La Llumanera de Nova York (XII-1878), periòdic destinat als catalans d’Amèrica. Era un número dedicat a Marià Fortuny (Reus, 1838 - Roma, 1874), de qui s’han localitzat ara peces inèdites. Apel·les Mestres era poeta, dramaturg, traductor, articulista, músic, dibuixant, il·lustrador, col·leccionista i jardiner.

A Reus i en 1838 nasqué Marian Fortuny d’una família pobre ; ¡indisputable i sàvia llei de la Naturalesa! Orfe des dels 10 anys de pare i mare quedà baix la protecció de son avi conegut a Reus per Lo Marian de les figures, a causa d’una col·leccioneta de figures de cera que l’home enginyós s’havia composta. [...] Revelant-se en el nét Marian des de l’edat més tendra una inclinació extraordinària al dibuix i a la pintura, aprofità son avi algun viatge a Barcelona per dur algunes obres del petit geni, que aquí foren apreciades no tant com s’ho mereixien. [...] El reputat escultor Talarn recomanà Fortuny a tres sacerdots posseïdors llavors d’una deixa que devia esmerçar-se en obres de caritat. Convençuts que l’obra de caritat més justa i potser més noble era donar instrucció i medis a qui semblava ja cridat per representar un gran paper en la humanitat, cridaren Fortuny a Barcelona. [...] El 1857, després d’un prolongat èxit, Fortuny triomfà en les oposicions pel pensionat a Roma -sostingudes per la Diputació- amb lo quadre del Berenguer III. Lo gran artista permanesquè a Roma fins que Espanya declarà la guerra al Marroc. En testimoni de sos progressos durant aquests pocs anys, viuen i viuran eternament les inimitables acadèmies en llapis, tinta i aiguada que conserva la nostra Escola de Belles Arts, iLo passeig pel jardí, aiguada propietat de la Diputació, junt amb l’Odalisca. [...] En 1870 pintà a París son més popular quadre, La Vicaria. [...] De llavors ençà Fortuny pintà un gran nombre de quadres, entre ells La matança del Abencerratges, Los Acadèmics examinant una model, Lo assaig en lo jardí, La verema en lo camp, i quan segur de son progrés tornà a París a l’estiu de 1874 trobà convertits en enemics verinosos tots los que pocs anys abans s’ajupien davant d’ell fins a rebaixar-se. [...] Fortuny regressà a Roma i treballà en sos últims quadres: l’estudi d’un carnisser netejant-se la sang que l’espurnà després d’escorxar un bou; lo retrat de son condeixeble el notable pintor català Tapiró; estudis de platja i gent banyant-se. [...] El 13 de novembre del 1874, Fortuny caigué malalt d’una “febre perniciosa” que l’obligà a jeure; no obstant s’aixecava a ratos i s’entretenia en copiar a la ploma una mascarilla de Beethoven la qui tenia una verdadera mania en copiar. Vuit dies estigué malalt i el 21 de novembre, a dos quarts de sis de la tarda, son cos deixà d’existir, passant son esperit a viure en ses obres. En elles ha gravat un dels noms més gloriosos de los annals de l’Art. Són pinzell l’ha elevat a molta altura, los exemples que deixa l’elevaren molt més encara. Un nou motiu perquè la humanitat s’enorgulleixi, majorment del segle XIX, el segle dels grans descobriments, de les grans revolucions i dels grans Genis.