Ara imagini's que vostè és ministre (o ministressa) d'Educació, Cultura i Esport. I imagini's que un bon dia el seu departament redacta una ordre segons la qual es peta les beques Erasmus. I, a més, l'aplica a mig curs. I, a sobre, l'executa amb un doble tirabuixó mortal en escorç mirant a Astorga consistent a publicar-la al BOE d'amagatotis, com qui no vol la cosa, de tal manera que fins a cinc dies després del fet no es descobreix la broma. Ah, i es descobreix gràcies a un estudiant que té el vici de llegir-se el BOE i que s'ho troba de casualitat. Tant de casualitat que la decisió no la coneixien ni a la UE, que són els senyors que paguen una part d'aquestes beques i que, en saber-ho, tarden 0,000000001 dècimes de segon a sortir a desautoritzar rotundament la mesura. Què, ho tenim ja tot ben imaginat? Sí? Bé, doncs continuem. ¿Vostè creu que un ministre decideix unilateralment executar la retallada d'unes beques? Bé, potser sí, té raó. Però una cosa és decidir-ho i l'altra és fer-ho. Per tant, la pregunta correcta seria: s'imagina que vostè (recordi que vostè està fent de ministre) pren una decisió, ¿creu que l'aplicaria sense que la conegués ningú més? O sigui, sense passar ni pel consell de ministres, ni per cap reunió de subsecretaris, ni de coordinació, ni per enlloc. ¿Vostè creu que un tema que pot generar tanta polèmica mediàtica és totalment desconegut per l'estructura d'un govern? Sí? Doncs en aquest cas vostè ha de plegar per deslleial. No? Doncs llavors li han parat una trampa. Objectiu? Vagi a saber, la política últimament té moments tan desconcertants...