Polèmica entorn dels estudiants (1931)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsA l’endemà de la Dictadura esperà tothom que es produís la manifestació del redreçament de la joventut catalana. Les més falagueres esperances no foren pas en el més mínim defraudades. La joventut, gràcies a l’experiència adquirida en les contínues provocacions d’un règim anormal, va definir-se d’una manera positiva. En aquesta consagració la promoció universitària no podia pas mancar-hi. En les hores tèrboles en què l’expressió del pensament era considerada com un delicte, hi havia fet un solemnial acte de presència en les lluites ciutadanes, i sabé forjar, malgrat tot, una entesa prou capaç per afrontar possibles contingències i afavorir les aspiracions col·lectives. [...] Un dels ideals que defensà la actual promoció amb més atenció fou el d’obtenir autèntica participació en la vida universitària. Durant la dictadura els estudiants teníem una intervenció fictícia, que el ministre d’Instrucció actual ha volgut elevar a la seva categoria. La primera prova d’aquest propòsit ha cristal·litzat en la concessió del dret de designar un representant que en l’acte d’obertura de curs prengui la paraula en nom de tots. Subjectant-se formalment a aquest criteri, en la inauguració de classes d’enguany hom implantà el procediment a Barcelona. En la seva aplicació, però, trobàrem algunes deficiències. Així veiérem com, essent coneguda la disposició ministerial per mitjà de la premsa, el mètode per fer efectiva la reforma es mantingué en un terreny gairebé anònim. [...] No és una qüestió insignificant la de creure que la Universitat és dels estudiants i que les seves coses han d’ésser pensades i solucionades per ells. [...] Ningú no veié l’orador que parlava en nom dels estudiants com a representant d’un sector polític. Per la normalitat de la convivència no ens podem classificar políticament dins la Universitat. [...] Hi ha un altre fet que no respon al pensament del que redactà la disposició. Recordeu com als claustres aparegué una nota dient que només podien entrar a l’acte els matrícules d’honor. Aquesta reunió limitada ja restava tot el valor que pogués incloure l’acord ministerial. [...] Cal pensar ara en l’obertura del curs vinent. I en un procediment més acceptable. Les entitats estudiantils representatives haurien de delegar els respectius compromissaris, un o dos per curs.[...] El curs actual ha semblat inaugurar-se sota un signe més liberal. [...] Serà per part dels estudiants el millorament. No per part dels governs i autoritats que es complauen a tancar universitats. Pensem que el pes feixuc de la dictadura es manté. Aquella col·laboració que professors i estudiants es deuen, no és del tot possible encara perquè el bon desig ja troba obstacles. Mentre degans i rectors siguin de disposició ministerial no defensaran amb prou amplitud els nostres interessos. [...] La Universitat és una escola de ciutadans, i és hora que tothom ho sàpiga per aprendre a respectar els que volen orientar-la a la seva específica funció.