Una política exterior destinada a combatre el procés català

L’exministre d’Exteriors, José Manuel García- Margallo, va tenir un atac de sinceritat a 13TV i va admetre el que tothom donava per fet però ningú s’havia atrevit encara a verbalitzar: que el govern espanyol ha pagat un preu indeterminat en favors a estats tercers per aconseguir pronunciaments contra la independència de Catalunya. La innocència de Margallo demostra diverses coses. En primer lloc, que el seu departament ha tingut com a feina principal al llarg dels últims cinc anys combatre la diplomàcia informal catalana en favor del referèndum. A Madrid això es veu com a normal i fins i tot s’aplaudeix, però no deixa de ser curiós que el ministeri d’Exteriors, que hauria de centrar-se a defensar els interessos de tots els ciutadans espanyols a l’estranger, es dediqui a combatre les posicions polítiques d’una part d’aquests mateixos ciutadans.

Més enllà d’això, però, la hiperactivitat de Margallo i tot el seu aparell diplomàtic demostren que el cas català, malgrat els seus intents de treure ferro al tema, figura a l’agenda internacional. I la tercera conclusió és que Espanya ja està pagant un preu per negar-se a donar una resposta política a la demanda catalana de fer un referèndum. Madrid hauria de ser transparent i explicar quins han sigut aquests “favors”.

Alguna cosa, però, sabem. L’ofensiva contra el procés sobiranista va tenir el seu zenit en la visita del rei Felip VI a la Casa Blanca l’any 2015. Allà el president nord-americà, Barack Obama, que un any abans s’havia negat a fer cap referència a Catalunya davant de Rajoy, va dir que volia una Espanya “forta i unida”. Aquella declaració va anar seguida d’un reforçament del paper de les bases de Rota i Morón, que resulten estratègiques per als Estats Units.

Però els mètodes de l’aparell exterior espanyol no han sigut sempre tan diplomàtics. S’ha boicotejat actes com una conferència d’Albert Sánchez Piñol a Utrecht i s’envien representants als actes organitzats pel Diplocat per intentar crear mal ambient.

Al costat d’això, però, think tanks com la Fundació Adenauer i universitats de tot el món han acollit debats sobre la qüestió catalana. De la mateixa manera, parlamentaris de diversos països han visitat Catalunya per tenir informació de primera mà. I tot això malgrat les pressions de Margallo.