Sota un pont

Sota el pont de la C-31, entre Badalona i Sant Adrià de Besòs, s’han concentrat totes les realitats del món i algunes misèries d’aquest país. Hi trobem grans clàssics universals: el penúltim a arribar contra l’últim, o sigui, pobres contra molt pobres, treballadors amb economies precàries contra aquells que aspiren a ser precaris amb papers algun dia, en una situació que vindria a ser un inesperat (i amarg) gir de guió d’allò que abans se’n deia lluita de classes. Tot alimentat per la confusió interessada entre misèria i delinqüència, i l’evangeli de l’odi segons TikTok, vestit de preocupació per la seguretat.

Com es nota que la gestió dels immigrants sense papers no només no dona vots sinó que en pren. Perquè el desallotjament del B9 no només no va agafar cap administració per sorpresa, sinó que tothom sabia que arribaria i, quan va arribar, tothom en sabia el dia i l’hora. I cap administració no ha estat bona per estalviar-nos la vergonya col·lectiva d’un grup de persones bloquejant l’ajuda a un altre grup de persones. Comparem el (no) desplegament de mitjans que hi ha hagut a Badalona amb el que s’organitza amb cadena de comandament, rigor uniformat i compareixença a cada telenotícies quan hi ha un foc o una riuada. El discurs antiimmigració ha connectat tan bé en la nostra societat precaritzada en l'aspecte econòmic i espantada en l'aspecte social que no hem sentit el president de la Generalitat convocar a la feina, primer, i a la reflexió col·lectiva, després, sobre l’ou de la serp que una societat cova quan cedeix als impulsos més primaris. Dir que el govern de Catalunya ha acompanyat aquest desnonament “amb valors” ha estat la cirereta d’un nyap lamentable.