25/07/2022

Posar una marxa

2 min

Pedro Sánchez ha instat el seu partit a posar “una marxa més” de cara al cicle electoral del curs que ve. El símil del canvi de marxes, per bé que poc subtil, té l'avantatge de tenir un significat prou clar. Per si hi havia dubtes de què volia dir, però, el mateix Sánchez es va encarregar d'aclarir-ho, davant del comitè federal del PSOE, amb dues frases més, igual d'inequívoques que l'anterior: va demanar “anar a totes” amb el propòsit de “guanyar”.

“Anar a totes” i “guanyar” no són tan sols exhortacions a les tropes perquè espavilin, sinó també un resum vàlid de la ideologia de Pedro Sánchez i, per extensió, del PSOE. Fa estona (d'ençà que va viure l'insòlit tràngol de ser defenestrat pel seu propi partit com a secretari general, de veure's substituït per una gestora controlada pels seus enemics i alguns amics que li havien girat l'esquena, i de recuperar contra pronòstic la secretaria general i el control del partit) que Pedro Sánchez va arribar a la conclusió que l'únic que li val a un líder polític és guanyar. Guanyar-ho tot, guanyar sempre. Sánchez va veure la llum: un líder polític ha de voler obtenir el poder, i quan l'ha obtingut, conservar-lo. Per conservar-lo, cal tenir més poder. ¿Ha de voler tenir el poder per aplicar determinades polítiques? No: ha de voler tenir el poder perquè, si no el té ell, el tindrà un altre.

Sánchez actua d'acord amb aquest raonament, i per això la paraula “guanyar” serveix de sinopsi del seu ideari, reforçada si de cas per locucions com “a totes”. Les enquestes, que han acabat sent l'únic far que guia els partits, els seus assessors i les seves executives, indiquen que, a menys d'un any per a les eleccions municipals i autonòmiques, i menys d'any i mig per a les generals, el PP guanya (el dubte és si necessitaria Vox per dur Feijóo a la Moncloa o si podria fer-ho tot sol) i el PSOE, en canvi, perd vots per diverses bandes: la part més important se'n va, precisament, al PP, una part petita se l'enduen els socis d'Unides Podem, i una altra part significativa són abstencionistes i vots en blanc, és a dir: votants del PSOE desencantats.

Això fa preveure que Sánchez, com té per costum, anirà mostrant diverses cares, segons si es proposa tornar a atreure els votants que se'n van cap al PP perquè troben que el seu mandat és massa “radical”, o si el que intenta és tornar a interessar els votants desmobilitzats o en trànsit cap a Unides Podem, perquè (al contrari dels anteriors) l'han trobat un president massa dretanitzat. És a dir: farà el que fa temps que ha après de fer, que és dir a cadascú el que vol sentir, però amb una marxa més. Preparem-nos, doncs, a veure Sánchez prometre tot de polítiques socials i, al mateix temps, tot de coses que puguin complaure la gent del PP. Yolanda Díaz, per la seva banda (al contrari de Sánchez, una dirigent que fins ara ha demostrat no voler enganyar ningú), ha reconegut que la seva plataforma Sumar no estarà a punt per al cicle electoral, i que no veu cap més alternativa que la repetició del govern de coalició.

Sebastià Alzamora és escriptor