Com fem possible el dret a l'habitatge?

La promesa de Salvador Illa d’haver construït 50.000 habitatges a Catalunya el 2030, juntament amb la recuperació del Pla de Barris del tripartit, genera expectatives i preguntes. Òbviament, li caldrà revalidar-se com a president un mandat més per aconseguir-ho. Les polítiques d’habitatge no s’improvisen i requereixen una dècada com a mínim.

Quins seran els operadors? En aquests moments, l’avantguarda de la innovació en habitatge públic és a l'Impsol, l’operador a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El 2016 va actualitzar les condicions dels concursos d’arquitectura per promoure espais versàtils, flexibilitat funcional, igualtat de gènere, desjerarquització i sostenibilitat en l’arquitectura domèstica. De tota manera, aquests habitatges de gran qualitat se situen, generalment, en contextos d’un urbanisme deficitari i mal planificat, sense barreja d’usos: edificis aïllats en solars cedits pels municipis on moltes vegades encara no hi ha barri.

Pel que fa a la qualitat i la innovació, doncs, l’Impsol ha pres el relleu de l’Imhab, que també el 2016 es va modernitzar i va substituir el patriarcal i patronal nom de Patronat Municipal d’Habitatge pel d'Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona. Ara, però, en el període Collboni només s’estan acabant els gairebé 8.000 habitatges iniciats en els dos mandats d’Ada Colau. I, a més a més, a les noves condicions per als concursos es fa palesa la renúncia a la innovació exigint currículums de grans empreses, cosa que exclou la major part dels arquitectes catalans. Es farà més difícil donar oportunitats a equips com Cierto Estudio, les autores del master plan i d’una quarta part dels celebrats habitatges de l'Illa Glòries, segons el concurs internacional del 2017.

En un àmbit de gestió intermèdia se situa Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB), la “housing association” pionera a l’estat espanyol, l’operador metropolità de lloguers assequibles, promogut per l’Ajuntament de Barcelona (25%), quan estava governat pels Comuns, i per l’Àrea Metropolitana (25%), a mitges amb dues empreses privades, la promotora Neinor Homes (25%) i la gestora d’habitatges de lloguer Cevasa (25%). La primera fase, en construcció, és de vuit promocions, quatre d’elles a Barcelona, que sumaran 627 habitatges. I la segona també seran vuit promocions i 700 habitatges. Els ajuntaments aporten el valor del sòl, Neinor promou i licita la construcció, i Cevasa ho gestionarà un cop adjudicat als llogaters. Serà interessant veure’n els primers resultats el 2026 i si aquests tenen unes qualitats similars als de l’Impsol i els de l’Imhab de la darrera generació. És a dir: flexibilitat funcional; sostenibilitat, estalvi energètic i materials sans; ventilació creuada i predomini de la llum natural; cuines no recloses ni petites, sinó en posicions centrals i a prop de l’entrada; absència dels especulatius i sinistres passadissos; habitacions de mides similars i no mínimes, evitant celoberts i promovent la plurifuncionalitat i la desjerarquització; bones vistes i sol; espais entremitjos climàtics i socials. Valors espacials, humans i ecològics que no estaven ben explícits a les bases del concurs de HMB, decidit el 2020, i que no sabem si els actuals responsables metropolitans exigiran a la part privada.

Des de la política i l’economia sempre es parla de quantitats, inversions, rendes i metres quadrats, però mai de les qualitats que han de tenir aquests habitatges contemporanis per tal que persones diverses puguin tirar endavant els seus projectes de vida activa i desenvolupar els seus sentits, experiències i relacions.

I la resta d’habitatges a Catalunya els haurà de coordinar l’Incasòl, d’acord amb cada municipi i la seva reserva pública de solars. Però, ho podrà fer un operador que durant dècades s’ha demostrat incapaç de promoure l’habitatge públic necessari? ¿No caldria reestructurar-lo del tot, actualitzar-lo per als nous objectius i implementar-lo si es vol arribar realment a tants habitatges per tot el territori català? L’absència d’obra pública de la Generalitat es fa palesa aquests dies, entre altres casos, en els actuals premis d’arquitectura de la província de Girona, sense cap habitatge públic.

Perquè se segueixi una política ja assenyalada a la llei del dret a l’habitatge del 2007 i que, a més a més, aquests habitatges siguin realment per a les persones i unitats de convivència que més ho necessiten, cal que es reestructuri l’Incasòl i que cada casa tingui les qualitats i els valors arquitectònics citats.