La decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'exigir un 25% de classes en castellà per a aquelles aules on només un alumne ho demani ha passat relativament desapercebuda als diaris de Madrid, tot i la seva transcendència. Ni l'Abc ni La Razón, per exemple, trobaven lloc per al tema a la portada: les batusses al si del PP els tenen ben preocupats. El Mundo sí que obria la primera pàgina amb això, i en feia un editorial en què exigia l'immediat compliment de la sentència (tot i que encara es pot recórrer al Suprem i al Constitucional). "El que s'està produint a Catalunya és un desacatament als tribunals i a les lleis amb els més insòlits pretextos", deia. Per coherència, deuen creure també que el govern espanyol no hauria de fer més el ronso i complir d'una vegada el dictamen del Suprem -de fa dos mesos ja- que obliga l'executiu de Rajoy a tancar de manera immediata (i no recurrible) dos dels canals de la TDT que té el grup editor d'El Mundo. L'editorial, a més, seguia la tendència de demanar mà dura. En aquest cas, contra els directors dels centres escolars que no acatin, per a qui demana, poca broma, actuacions penals. A Catalunya, tots quatre diaris ho portaven en portada, l'ARA i El Periódico en feien a més enceses editorials, i El Punt Avui no, però el seu director, Xevi Xirgo, instava la consellera Rigau a declarar-se insubmisa.
L'adéu amarg de Boyero
Dels diferents dimissionaris d'El Mundo, un dels que més expectació hi havia per saber com acomiadava Pedrojota és l'acidíssim crític de cinema Carlos Boyero, que va fitxar per El País. Escrivia ahir, al diari de Prisa, un dels millors retrats del personatge que he llegit, perquè captura com rere un megalòman sol haver-hi algú genial, però també perillós: "Mai he conegut ningú en el món de la comunicació [...] tan veraç i tan farsant, tan atrevit i tan calculador, tan intel·ligent i mesquí com Pedro J. Ramírez. Si puc, mai tornaria a treballar als seus mitjans, però li oferiria la casa si la necessités".