La preparació i el bon funcionament del sistema d’emergències salva vides
Ahir es va saber que hi una nova víctima mortal dels atemptats de la Rambla. Una dona alemanya de 51 anys que estava ingressada a l’Hospital del Mar no ho ha pogut superar. Dels 22 ferits ingressats, n’hi ha encara cinc en estat molt greu, i la seva situació és crítica. Però cal recordar que el primer dia parlàvem de 15 ferits molt greus i les primeres informacions eren molt pessimistes respecte a la seva possibilitat de supervivència. La bona notícia és que en aquests moments sabem que moltes d’aquestes persones ja han superat la fase crítica i tot fa pensar que se’n sortiran. I això és gràcies a la feina coordinada dels serveis d’emergències i del personal sanitari dels diversos hospitals, que es van bolcar a atendre amb eficiència i rapidesa els ferits.
S’ha parlat molt aquests dies de la solidaritat i de l’allau de voluntaris que es van oferir per ajudar els ferits i familiars. Però, més enllà d’aquesta preciosa i necessària solidaritat, el que és important aquí és que s’ha actuat de manera eficient per salvar vides i tenir cura dels ferits de la manera més professional i responsable possible. Igual que havien fet els Mossos amb el seu protocol de comunicació, un element clau que va ajudar a tranquil·litzar o almenys a no afegir incerteses, en diversos hospitals, com el del Mar, s’havien estant fent seminaris i trobades per saber com calia actuar en cas d’atemptat a partir de l’experiència dels seus col·legues francesos després de l’atemptat del Bataclan. Tots els hospitals tenien un protocol clarament establert, que va permetre fer front a l’emergència sense improvisacions, fins i tot tenint en compte que estàvem en temporada de vacances.
Els serveis d’emergències, per la seva banda, van ser molt ràpids i, més important encara, van establir dos punts per fer el cribatge dels ferits en funció de la seva gravetat i estabilitzar-los, un fet que ha salvat moltes vides i ha permès que la redistribució entre els diferents hospitals hagi funcionat sense col·lapsar els centres ni requerir canvis posteriors.
Cal aplaudir aquest esforç i, sobretot, no abaixar la guàrdia. Aviat serà hora de fer balanç del que, així i tot, s’hagués pogut millorar per actualitzar el protocols. S’ha demostrat que la formació i la preparació prèvia també salven vides.
