Presidència espanyola, català oficial a la UE
A partir d’aquest dissabte, Espanya presidirà la Unió Europea i, amb aquest motiu, Plataforma per la Llengua ha organitzat un debat sobre l’oficialitat del català a la Unió. És una qüestió que ens sabem de memòria: la UE és un club d’estats, per a l’estat espanyol només és espanyol el castellà, i si no permet l’ús del català als debats ni del Congrés ni del Senat, quin incentiu pot tenir perquè Europa comprovi la diversitat lingüística espanyola? I com que la UE es mou d’acord amb el que digui Espanya, aquesta presidència que s’estrena d’aquí cinc dies serà, probablement, una altra ocasió perduda per plantejar l’oficialitat del català. I no saben com m’agradaria equivocar-me.
El mandat constitucional que el català ha de tenir especial respecte i protecció de l’Estat és com si no existís. I amb tot, vull aprofitar aquest article per brindar-li a Pedro Sánchez un motiu de reflexió. Es tracta del discurs que Pasqual Maragall va fer a Tenerife el 1992, quan hi va arribar la torxa olímpica. L’aleshores alcalde de Barcelona dir als tinerfenys: “O Espanya som tots per un igual o no és ningú. És més, o cadascú accepta que qualsevol altre pugui representar-la amb tota dignitat, que la part és l’únic interessant, real, viu i concret del tot, o el tot serà una ficció sense vida i sense ànima”.
És un tipus de llenguatge que ha quedat superat per les firmes contra l’Estatut que recollia el PP o l’a por ellos de l’1 d’Octubre. És una visió idealitzada d’Espanya que després de tot el que ha passat sona naïf, però va de dret a l’arrel del problema: Espanya renega de les llengües diferents del castellà i no s'hi sent representada. I diuen que la Constitució del 1978 es va pactar per superar aquesta incapacitat.
