ara.cat

El llibre d’Andreu Navarra Devaluación continua contrasta amb la “primavera pedagògica” que d’altres anuncien. Però el que acaba sent real, i avaluable, és el nivell en competències bàsiques, com ara la lectura, dels que surten de l’ensenyament obligatori. I és aquí on no ens hauríem de fer trampes. La dura i crua realitat és que és molt baix i que res no fa pensar que pujarà. La “primavera pedagògica”, tan plena de flors i violes, no només podria acabar en un hivern del descontentament sinó que, convençuda dels seus superpoders, pot animar l’escola a entomar una creixent complexitat sense uns recursos creixents.Complexitat vol dir moltes coses: famílies que, per mil raons, no aconsegueixen que els seus fills se sentin estimats; pares que no eduquen, per falta de temps, ganes o capacitat;un món digital que crea addiccions, aïlla i dispersa... Però vol dir, al final, que l’escola ha d’assumir feines i responsabilitats que van més enllà de les normals i que demanen poder disposar de més recursos que els normals. Desentendre-se’n no només perjudica els afectats, té un resultat indefectible: que en cada classe hi hagi un grup d’alumnes que no segueix o té un nul interès en el que s’ensenya, que és una llosa perquè allà s’hi aprengui.Una part gens menyspreable d’aquesta complexitat és la tendència creixent en un món globalitzat a la incorporació a mig curs o a mitja primària d’infants de famílies immigrants que no parlen llengües romàniques. I allà els tenim: intentant pujar a un tren que, per molt que afluixi la marxa, encara va massa de pressa si un reforç no els ajuda a accelerar. No entenen, per començar, per què alguns mestres s’entesten a ensenyar-los una llengua que no és la que necessiten per fer-se entendre al pati i al carrer.La “primavera pedagògica” -la feina per projectes, la conversió de la classe en espais i dels docents en una mena de monitors, la dissolució dels continguts en competències...-segur que ajuda a portar-ho menys malament. Però també ajuda a dissimular que sense uns recursos i uns reforços humans que costen uns diners, i que el departament no està posant, els únics alumnes que van assolint el nivell que els permet entendre allò que llegeixen -aprendre a aprendre- i, a partir d’aquí, abordar amb èxit l’ensenyament superior, són els de famílies que tenen el temps, la tranquil·litat i la cultura per fer de casa seva un ambient propici a la curiositat i l’aprenentatge. En algunes escoles, una minoria.De vegades tens la impressió que en un model econòmic que va començar diluint les comunitats i ara ja està diluint les famílies, l’escola pública està tan desbordada fent de comunitat i de família -intentant educar- que no li queda temps i energia, espais de silenci i disciplina, per fer d’escola -per ensenyar-. I alguna cosa haurem de fer perquè mai sigui cert el que diu un veí meu: “Si vols que se socialitzin, porta’ls a la pública, si vols que aprenguin coses, t’hauràs de rascar la butxaca”.

ara.cat

ara.cat

COVID-19

Una primavera que devalua

La mezzosoprano basca Carmen Artaza guanya el concurs Tenor Viñas

La veu lluminosa de Kikí Dimulà

Lola Flores ressuscita per anunciar cervesa

Jordi Cuixart rebutja que els indults i la reforma del Codi Penal siguin la "solució" al conflicte polític català

Els contractes secrets de les vacunes que ha comprat la UE