La progressiva degeneració dels ‘TN’
Pots preparar uns canelons casolans extraordinaris però si a l’hora de servir-los els fots per sobre la falda del comensal, poc satisfet deixaràs el client. El que va passar diumenge al vespre al Telenotícies és, si fa o no fa, això. Després del compte enrere del rellotge apareixia a les nostres pantalles Ramon Pellicer, però no el sentíem. A la Lídia Prádanos tampoc. Vèiem com movien la boca donant pas als titulars. Van connectar amb Joan Carles Peris a París i a ell sí que el sentíem. Quan el realitzador va tornar a punxar Pellicer, ja feia cara de desconcertat i feia que no amb el cap. Prádanos, com si res, movia els llavis i donava pas al corresponsal Joan Biosca des de Caracas. A ell sí que el sentíem. I, de cop, tall a negre i promoció d’emergència de Merlí per solucionar un desastre històric. Dos minuts de TN muts. A les nou i quatre minuts, aleshores sí, el TN arrencava de nou i com cal.
Quantes vegades a la història de TV3 un TN ha hagut de tornar a començar? Però el problema no és aquest. És la gota que fa vessar el got. D’un temps ençà no hi ha TN que no tingui una patinada a nivell tècnic. Dissabte, a Pellicer també li van apujar el micròfon tard. Quan no és el micro, és un vídeo que entra tard, o un rètol que surt a destemps, o un subtítol que no quadra, o un insert negre enmig d’unes imatges, o realització que s’equivoca de presentador a l’hora de donar-li pas. Per als TN no n’hi ha prou amb el talent individual d’uns quants periodistes ni la bona feina d’una secció concreta. No només han d’estar concentrats els que donen la cara. I en els TN ja fa temps que no hi ha l’exigència, la meticulositat i la precisió imprescindible d’una tele pública digna.
El cap d’informatius hauria de ser capaç d’obtenir un elevat rendiment i atenció de tot un equip i no està sent així. Aquests petits errors continus transmeten sensació de deixadesa, tedi rutinari i manca de rigor. Si a això hi sumem un plató virtual a mig gas, una alta definició que no acaba de ser-ho i una realitat augmentada que ha desaparegut, és evident que el problema no és periodístic sinó de gestió. On és, en el dia a dia, tot el talent dels grafismes virtuals que veiem en els especials eleccions? On és aquella concentració professional de resultats impecables? On és l’orgull pel producte? I amb això no hi tenen res a veure les retallades. Jaume Peral no està conduint els TN a l’excel·lència ni la pulcritud a què s’havia acostumat els espectadors de TV3. Estan estancats i mig coixos. Els serveis informatius de la Corporació ja poden anar fent anuncis donant lliçons de periodisme i servei públic, que aquesta desídia global, aquest “així ja n’hi ha prou”, ho tira tot per terra. A l’audiència no li vinguis amb històries si ets incapaç de demostrar-li la professionalitat cada dia i amb aquests nyaps.