05/12/2021

Les promeses d’internet i el català

3 min

En l’economia digital el peix gros ho arrasa tot. Se’n diu “efecte xarxa” (network effect, en anglès) i els grossos ho són cada vegada més i els petits acaben esdevenint invisibles. És l’aposta per fer créixer massivament comunitats homogènies i estandarditzades debilitant la diversitat. Això té efectes clars i coneguts en forma de monopolis empresarials, o d’estereotips de gènere, però ara també comencem a ser conscients de quins efectes té en les llengües. Bufa només a favor de les majoritàries, que consolida i fa créixer encara més.

Trenta anys enrere se suposava que internet era la salvació de llengües minoritàries. Avui s’esvaeix la promesa perquè la llengua franca és l’anglès indiscutiblement. Posem-hi xifres: si prenem com a referència els 10 milions de webs més visitades, trobarem que el 60% s’ofereixen en anglès, mentre que el castellà correspon al 4%. El català ni es preveia en aquest estudi de Visual Capitalist, que només prenia en consideració les 20 llengües més habituals.

Viure a les xarxes en català va acompanyat d’una consciència i uns esforços afegits que no vivim si optem pel castellà o l’anglès. Sovint no deriva d’una tria conscient, sinó d’una inèrcia a la qual t’arrosseguen l’entorn i les experiències quotidianes sense gaire reflexió. Per exemple: tria qualsevol paraula i posa-la al cercador en castellà. Fixa’t quants resultats et torna (segurament milions). Fes el mateix en català i la quantitat de resultats serà de l’ordre del 10% respecte del castellà. Si, a més, entrem en el contingut, probablement els resultats en català són menys refinats i et generen un interès baix.

Prova-ho ara cercant “bicicleta”, que s’escriu exactament igual en les dues llengües. ¿En quina et mostrarà els resultats? Efectivament, en castellà. La lògica del lucre sempre et dirà que tens més opcions de pescar clics si tries una llengua amb 500 milions de parlants en lloc d’una parlada per 10. Per aquesta mateixa raó no pots parlar-li en català (encara) al teu assistent de veu, el catàleg en català de les plataformes audiovisuals és limitat i cada vegada més adolescents pengen continguts en castellà si volen ser el centre d’atenció imitant influencers de referència. El missatge subliminal és que el castellà (o l’anglès) són més còmodes i més convenients. Diguem-li doncs al sistema que el català existeix, que està viu i que el volem utilitzar. Una manera fàcil de fer-ho és triant-lo quan configurem els dispositius, cercadors i programari que utilitzem.

L’argument de l’eficiència ens serveix de poc si pensem en clau de comunicar-nos amb el món, però internet també alberga espais per crear comunitats de referència pròpies. Així doncs, l’impuls del català com a llengua digital passa per entendre les regles del joc i posar-les a favor mentre busquem la manera d’emancipar-nos d’unes lògiques econòmiques obsessionades pel rendiment i la quantitat. Recordem que el projecte Wikipedia naixia el gener de 2001 i al març apareixia la versió alemanya i la Viquipèdia en català. Avui es manté com una de les 20 més extenses i amb una comunitat activa (l’Amical Wikimedia) dues dècades després. I per què no funciona aquí la lògica de l’efecte xarxes? Primer, perquè és codi lliure, i segon, perquè és una iniciativa comunitària i organitzada per promoure l’accés al coneixement en català. És a dir, que internet pot ser un espai prolífic i fèrtil on compartir, crear, promoure i consumir en català en la mesura que ens allunyem dels monopolis tecnològics i apostem per la sobirania digital.

La normalització del català a les xarxes passa precisament per la possibilitat de trobar continguts interessants i diversos, amb perfils sociodemogràfics variats que puguin esdevenir referents en ciència, moda, videojocs o el que se’ns pugui acudir. D’altra banda, tenim feina a treballar els referents, perquè en l’imaginari s’associen les publicacions en català a la militància lingüística. Aquest efecte nínxol, d’una banda pot aglutinar, però també pot esdevenir barrera d’entrada per a qui vulgui publicar en català sense posicionament ideològic. Ben segur, cal suport institucional als referents que ja tenim (com Canal Malaia o Creadors.tv) i despertar-ne de nous. Caldrà posar cura i tacte en la manera com ho fem, perquè tindran èxit en la mesura que siguin continguts independents i autèntics. Ara bé, tornant a l’exemple de Viquipèdia, jo apostaria per la creació de comunitats i espais de trobada com a estratègia de fons. L’etiqueta #estiktokat, que agrupa continguts en català a TikTok, ve a recordar-nos que la unió fa la força. I afegeixo: si ho fem de baix a dalt i amb tecnologies obertes, encara millor.

Liliana Arroyo Moliner és doctora en sociologia, experta en transformació digital i impacte social, Esade
stats