Puigdemont i Orriols

Junts denunciarà com a “delicte d’odi” un vídeo, fet amb intel·ligència artificial, en què Sílvia Orriols trepitja el cos de Carles Puigdemont, estirat a terra. Sincerament, jo em dedicaria a altres coses més productives. Jo diria que aquest delicte d’odi també és artificial.

La intenció del vídeo claríssimament és metafòrica. Qui l’hagi creat estava parlant de política, no pas de criminologia. Encara que al vídeo s'hi disparés un tret, no tenia la intenció de dir que el volia matar o que n’acariciava la idea. Estava simbolitzant que el partit que comanda Sílvia Orriols passaria per damunt del partit que comanda Carles Puigdemont. Si aquesta imatge és delicte d’odi, és delicte d’odi dir d’algú que és un “cadàver polític”. Perquè precisament això és el que volen explicar aquestes imatges recreades. Que el personatge de terra, Carles Puigdemont, és un cadàver polític a ulls dels simpatitzants de Sílvia Orriols, que, trepitjant-lo, demostra que el venç.

Que el personatge a terra figura que és mort és fora de tot dubte, perquè justament això és el que cal perquè la vinyeta funcioni. Però es tracta, precisament, d'un personatge.

¿S’haurien querellat els de Junts contra els d’Aliança si, imaginem, Sílvia Orriols li hagués dit a Carles Puigdemont: “Vostè és un cadàver i fa pudor de mort”? Jo diria que no. La metàfora és la mateixa. L’una, amb paraules. L’altra, amb imatges. Però aquí es demostra, i em sap greu, que sí, que una imatge val més que mil paraules. Per la part que em toca, voldria que no fos així.