Ratalunya
A la Catalunya R. Real, reiterativa, reincident, rebotada… Rrrrrr. Va arribar la furgoneta i va dir que no existíem. Rellegeixo: “Oops! Tu envío no se ha podido entregar por Dirección Incorrecta”. Tota la vida vivint en un lloc incorrecte. R: revisem. Reiterem: adreça correcta. La de sempre. Res a dir? Ni rellegir el paper. Ni rastrejar els carrers. Ni remirar amb els ulls. Res de rascar. Racionalitat 0 - Irracionalitat 10. Si el GPS posa que no és aquí: no és aquí. Ho diu ell. Vostè: no existeix. El destí? No, senyor, l'important és el viatge. Rrrrrr.
Retornem. Rediuen que reporten el paquet que van dur a una adreça que segons ells no és correcta, després de reafirmar que la casa existeix, i no és cap runa invisible o residu postnuclear. Trucada. El transportista. Que on és la casa? Que està davant i que res. Res. Tracto de saber on és ell… Tampoc ho sap. I què veus? I què olores? I què tot? Però no hi ha manera. Perquè falla el respecte, la raó, la realitat. Clar. No m’entén. Repeteixo. Parlo la llengua irreal, rústica, rònega, rovellada: el català. Ni adreça, ni llengua, ni res. I mala llet. Perquè ell deu estar regirat, refregit, rabiüt, rancuniós. I tot serà culpa meua: per viure en un lloc incorrecte. I per parlar una llengua, evidentment, incorrecta. I tots estem perduts. No hi ha res. Rrrrrr.
Al final, troba l’adreça. Surrealista. Hi ha passat per davant amb tots els rètols. Però el GPS, i el GPS del desconeixement, el GPS del tot és igual… Repetitiu. La reacció de revolta. Per lliurar un paquet a una casa que diuen que no existeix. Però perquè aparegui algú que parla una llengua que no hauria de parlar-se. No surt al GPS de l’existència de la Catalunya real. I si obre un padrí o padrina més rebentada. Més ràbia. Per restes mortals. Per residus. I tot es redreça ràpid. Molt. I potser el noi que du paquets no sap res. Ni mu. Però li arriba per terra, mar i aire. Regalima. Raja. Rega. Riu.
Rep, sense saber-ho, per respiració assistida, o radioreceptor, radiotelegrama, ràfega, com un més del ramat sense ral, la solució remeiera i el ranxo de la mentida subvencionada en nom de la raó social: no te’n fiïs dels que viuen on no es pot viure. Renyeu-los. Són rars, rics, rebutjables, rèptils, repulsius, reconsagrats. Veieu? Tots parlen llengua rara… I repetim: rars, rics, rebutjables, rèptils… I els hi dirà una catedràtica en xarneguisme. Un científic investigador de classes socials maltractades pels catalans que parlen català als immigrants. El CEO d’una ONG de pàries del món uniu-vos només-contra-aquests-que-assenyalo-jo. Evidentment refinançats per tots nosaltres. Amb els rals de tots nosaltres. Amb el reconeixement de tots nosaltres. Tots sempre serem xarnegos. Tots serem sempre refugiats. Tots sempre serem el que faci falta. Què s’han cregut aquests, eh? Sempre reprimint-nos. A sobre els hi hem de dur els paquets a casa. A més no ens entenen. Parlen roí. Això ho fan per residualitzar-nos, ridiculitzar-nos, reeducar-nos. Ja queda poc perquè surtin de la boca les R que falten: radicals, rates, repressors, racistes… Reneguem, revolucionem-nos, refotem-los! Stop represaliats. Ah! I això només amb la lletra R. Anem rumiant tot el que es pot fer amb la resta de lletres de l’alfabet analfabet: la realitat, a Ratalunya, es fa així.