El record de Joan Crexells (1927)

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe l’article d’Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949) a 'La Publicitat' (13-XII-1927) arran d’escaure’s el primer aniversari de la mort prematura i sobtada de Joan Crexells (Barcelona, 1896-1926), causada per un error quirúrgic el 13 de desembre de fa noranta-set anys. En el moment del seu traspàs, Crexells era un jove talent admirat i respectat en el món de la premsa per la seva àmplia i rigorosa formació (filosofia, dret, grec, estadística, comerç internacional), paradigmàtica de l’ideal noucentista. Ho mostra aquesta peça de qui era ja veterà periodista Rovira i Virgili, puntal del diari en què havia col·laborat Crexells des d’Alemanya i Anglaterra mentre ampliava estudis en universitats d’aquests països.

Els qui escrivim aquest diari dediquem avui el més gran espai de la nostra primera plana a recordar la mort –i més que la mort, la jove vida fecunda– de Joan Crexells. [...] En l'anyada d'absència, el record de Crexells s'ha mantingut en tots els qui en vida el conegueren, el tractaren i l’estimaren. La seva figura ha passat sovint per la nostra imaginació. Ens ha semblat sentir de vegades el ressòde la seva veu, ens ha semblat veure l'expressió de la seva fesomia. Per això avui, en parlar de Joan Crexells, no fem sinó portar a les columnes del periòdic els nostres sentiments. Poques vegades un company queda tan viu en el record dels qui el voltaren i amb ell feren un tros de camí. Ell era fidel en vida, i els seus amics el corresponen amb la fidelitat després de la mort. Hem mantingut el culte a la bona memòria de Joan Crexells; i en commemorar avui públicament la seva mort, no fem sinó continuar la commemoració silenciosa de cada dia. Aquesta amistat més forta que la mort, aquesta amistat que unànimement serven per Crexells els qui foren els seus amics, és lamillor prova de les virtuts i delsmèrits del desaparegut. No tots els qui l'hem plorat i el recordem pensàvem en totes les qüestions igual que pensava Crexells. [...] Però en tots nosaltres es manté l’admiració i l'afecte a Joan Crexells, i ell és encara un company en les feines de la Redacció i un contertulià en les converses de cada dia. Se n'anà corporalment; però el nostre record l'ha retingut espiritualment. L'absència material és ara compensada per la presència moral. Noble amic de figura alta, d'ulls brillants, de llavis lleument oberts per un mig riure: t'hem guardat i et guardarem el lloc en el nostre cor i en l'aplec dels companys. I sobretot guardarem l'herència del teu intern entusiasme, de la teva honesta sobrietat, del teu deler de treball i d'acció. Ja fa un any que no t'hem vist entrar amb passa ampla i suau a la sala on els companys fem la tasca quotidiana. Però quantes vegades, escrivint decantats damunt la taula, hem alçat unmoment elcap per saludar l'aparició de la teva imatge, que passava pel nostre davant i ens mirava amb l’esguard d'altres dies! Aquesta anyada d'absència ens ha fet veure més clarament que elconjunt de les seves qualitats feien de Crexells un home excepcional. Caràcters com ell són raríssims. [...] De tots els homes que hem tractat, Crexells era potser el més complet. Per això el més gran i exacte elogi de Joan Crexells l'ha fet Carles Riba en dir que era tot un home. Al cap d'un any de la mort de Joan Crexells el nostre record és tan viu com l'endemà del seu traspàs. L'enyorem: i en aquest sentiment hi ha la reconeixença de la noblesa del seu caràcter i l'homenatge al seu ric talent.