Els Reis pròdigs (1927)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsColumna completa de Carles Soldevila (Barcelona, 1892-1967) a La Publicitat (6-I-1927). Dibuix de Ricard Opisso (Tarragona, 1880 - Barcelona, 1966) a L’Esquella de la Torratxa (8-I-1926) que representa l’ambient del passeig de Gràcia en els dies descrits per Soldevila en aquest article.

Gent carregada de paquets, taxis convertits en una fira ambulant, botigues plenes de gom a gom, més rètols lluminosos que no els altres dies, més trànsit, més frenesí... Com altres anys, direu. Jo crec que pitjor que els altres anys. La institució dels Reis d’Orient, sobre l’antiguitat de la qual no gosaria arriscar cap hipòtesi, però que sospito no gaire vella a Catalunya, sembla com si cada any entrés una mica més en els nostres costums. Una cosa és indiscutiblement palesa: els barcelonins despenen molt més avui que no vint o trenta anys enrere en la representació de llur paper de Reis. Diríeu que com més va, més seriosament l’agafen. Si els nostres avis feien de Reis amb vint pessetes, nosaltres n’hem de fer amb cent o amb dues-centes. I consti que no faig aquesta afirmació pensant en la minva de valor que ha patit la moneda d’ençà de la guerra. No. no; hom despèn més diner en absolut, o, si us sembla més ben dit, en relació amb el pressupost de la família. No és gens rar el cas d’un home que ordinàriament ingressa mil pessetes al mes i que, arribat el dia 4 o 5 de gener, compra joguines per valor de dues-centes pessetes. I, possiblement, trobaríem exemples d’una desproporció més calamitosa. No dubto que aquest fenomen -la progressiva prodigalitat dels Reis d’Orient- forma part del conjunt de fenòmens que ha dut la post-guerra mundial. És, fet i fet, una conseqüència de la mala anomenada que ha adquirit l’estalvi d’ençà de les grans oscil·lacions dels canvis, de les catastròfiques fallides dels bancs i dels desastrosos capgirells de la indústria. Forma part del conjunt... Però confessem que entre totes les embriagueses la dels pares convertits en Reis màgics és una de les més simpàtiques.