La República triomfant (1931)

De l’editorial de La Publicitat (15-IV-1931). Carles Capdevilai Recasens (Barcelona, 1879-1937) era llavors el director d’aquell diari, portaveu oficiós d’un partit liberal, de centre catalanista: Acció Catalana Republicana. Avui fa noranta-cinc anys que Francesc Macià (Vilanova i la Geltrú, 1859-Barcelona, 1933), líder de la formació Estat Català integrada a ERC, va proclamar la República Catalana dins d’una anomenada per ell, i també efímera, Federació de Repúbliques Ibèriques. 

Escrivim aquestes quartilles trèmuls d’emoció, de l’emoció que estremeix tota la ciutat i tots els pobles que ens acompanyen en aquesta gran victòria popular. La república ha triomfat per la força excelsa de la voluntat ciutadana. El règim que projectava una ombra sinistra damunt de tots plegats ha caigut per no alçar-se mai més. Amb la gesta gloriosa d’avui, Catalunya i els pobles hispànics inauguren la seva història moderna; d’avui endavant, tots els ciutadans haurem d’ésser més exigents amb nosaltres mateixos perquè disposarem de la llibertat i de la justícia que fan grans i immortals els pobles. [...] Catalunya ha proclamat la República catalana, i ha estat la veu del venerable patriota Francesc Macià qui l’ha proclamada; la voluntat popular diumenge passat li conferia aquest honor altíssim. A ell li pertocava d’anunciar als quatre vents la nova que ha fet estremir el pit dels homes de bona voluntat, dels patriotes liberals, dels republicans convençuts. El seu nom serà inseparable del record d’aquest dia de glòria per Catalunya i per Espanya. Tots hem contribuït a la resurrecció liberal que presenciem; la República és l’obra ciutadana; però per això mateix tots n’havem d’estar-ne gelosos i no podem estalviar cap esforç per fer que neixi pura i creixi digna. Si algú dubtés de la virtut col·lectiva per merèixer el benefici de la llibertat que en assegurarà la República, caldria només recordar-li que en l’havem feta nostra sense ni una violència, sense ni un esgarriament de l’exaltació. L’espectacle de la civilitat que ha donat el poble en aquestes hores decisives, justifica qualsevol esperança. Aquesta és la penyora més noble de la nostra capacitat col·lectiva i dels nostres drets de poble lliure. Tots els que hem treballat i patit per aquesta resurrecció hem d’ésser els més interessats a no deshonrar-la; la millor executòria republicana ha d’ésser la consolidació ràpida del nou ordre que acabem de crear. Ni convulsions ni desvaris; ni tolerància, ni impunitat per als que pretenguin entelar el resplendor puríssim d’aquest dia. Som catalanistes i republicans, som barcelonins i homes de partit convençuts; per tots aquests motius ens serà un goig i un honor acceptar el lloc que ens serà designat, per servir Catalunya i la República [el partit Acció Catalana no va tenir cap representant en els primers governs del nou règim]; els nostres records polítics no van més enllà d’avui; no volem altra cosa sinó posar tota la nostra passió patriòtica, tota la nostra fe catalana al servei de la República que neix nimbada de llibertat i d’esperances. Alcem la ploma interromputs per l’estrèpit de les aclamacions populars i dels himnes a la República que el poble instaura. Els nostres visques i els nostres aplaudiments s’uneixen als de la multitud que victoreja la bandera que ens protegeix i ens encoratja. La nostra salutació cordial, entusiasta, a l’ordre nou, a la República que el garantirà i al gran patrici que l’encarna entre nosaltres.

Editorial de La Publicitat 1931