La retòrica del diàleg li dura al PP menys de 24 hores

Ahir explicàvem a l’ARA que el PP havia decidit canviar d’estratègia respecte a Catalunya per oferir una cara més amable i dialogant. A la Moncloa han arribat a la conclusió que el discurs que el govern espanyol maltracta Catalunya en multitud d’aspectes quotidians (finançament dels serveis públics, Rodalies, infraestructures, etc.) ha calat en l’opinió pública i es disposen a intentar contrarestar-lo. El problema és que aquesta declaració d’intencions no va més enllà de les simples paraules i d’una vaga disposició a tractar sobre qüestions del dia a dia, però no afecta el nus gordià del conflicte que actualment enfronta les institucions catalanes amb les espanyoles, i que té a veure específicament amb la sobirania i la democràcia. Ahir ja va quedar clar que el govern espanyol no està disposat a retrocedir ni un mil·límetre en la judicialització del procés (contra la qual van sortir 80.000 persones al carrer el diumenge 13) i el guió previst va continuar inalterable amb l’aprovació del suplicatori a Francesc Homs al Congrés i la citació al TSJC de Carme Forcadell per al dia 16 de desembre per haver permès la celebració del ple del Parlament que va aprovar les conclusions del procés constituent.

En aquest context de portar als tribunals càrrecs elegits democràticament pels ciutadans de Catalunya sonen totalment buides les crides al diàleg del govern de Rajoy. Resulta tan escandalosament visible l’estratègia del bastó i la pastanaga que el Govern té poques raons per confiar.

La denúncia de l’immobilisme del PP i de la baixa qualitat de la democràcia espanyola, però, ha de ser compatible amb la gestió diària del sector públic català i amb la reivindicació constant davant l’administració central. En aquest sentit, és hàbil el gest del vicepresident Junqueras de convidar la vicepresidenta Santamaría a dialogar més enllà del referèndum, perquè ahir ja es va veure que la nova estratègia del PP passa per denunciar que la Generalitat no s’ocupa dels catalans mentre que ells sí que ho fan. L’executiu català té al seu abast nombrosos exemples per argumentar el contrari i per deixar el govern espanyol en evidència per la seva política contrària als interessos dels catalans. El procés entra ara en una fase d’alta conflictivitat judicial però també de lluita pel relat.