'La Santa Espina', prohibida (1924)

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSPart del text no censurat de la nota informativa publicada a La Publicitat (5-IX-1924) sobre la circular núm. 2680 signada el 4 de setembre del 1924 pel governador civil de Barcelona Carlos de Lossada (Toledo, 1862 - Montcada i Reixac, 1936). Aquell diari del partit Acció Catalana dirigit llavors pel polític i periodista Lluís Nicolau d’Olwer (Barcelona, 1888 - Mèxic, 1961) va subtitular la notícia amb un comentari irònic. Faltaven deu dies per al primer aniversari del cop d’estat del general Miguel Primo de Rivera (Jerez, 1870 - París, 1930) al qual es va adherir el també general Lossada, que tres mesos després de la insurrecció armada del 1936 va ser assassinat per anarquistes. Dijous vinent farà cent anys de l’inici de la dictadura militar de Primo de Rivera apadrinada pel rei Alfons XIII.

El general Lossada es reserva per a la seva pianola [piano mecànic] l’exclusiva d’aquesta sardana

Ahir al migdia, el general Lossada va rebre els periodistes; això féu creure que hi havia notícies. Efectivament, el governador, després d’anunciar l’embarcament de tropes que havia d’efectuar-se a la tarda, els donà lectura d’una nota que avui publicarà el “Butlletí Oficial” referent a la popular sardana La Santa Espina, lletra del plorat Guimerà i música del mestre Morera. L’esmentada nota [traduïda al català per la redacció del diari La Publicitat] diu així: “Havent arribat a coneixement d’aquest Govern, en forma que no ofereix lloc a dubtes, que determinats elements han convertit la sardana La Santa Espina en himne representatiu d’odioses idees i criminals aspiracions, escoltant la seva música amb el respecte i reverència que es tributen als himnes nacionals, he acordat prohibir que es toqui i canti la sardana titulada La Santa Espina a la via pública, sales d’espectacles i de Societats, i a les romeries o reunions campestres [aplecs], prevenint als infractors d’aquesta ordre que procediré a castigar-los amb tot el rigor”. Després el general Lossada es lamentà davant els periodistes d’haver hagut de prendre aquesta determinació, tota vegada que es tracta d’una sardana que a ell li agrada molt. [Seguia un últim paràgraf de nou ratlles suprimides amb el mètode matusser d’aixafar a cops de martell les línies de plom reprovades per l’autoritat. És probable que fossin censurades perquè ampliaven la ironia del subtítol].