Entre dues fosques, tot són ones
Ara que sembla que ja s'han acabat les llistes dels llibres de l'any (resum: estem en contra de les llistes, però si ens inclouen, ens agraden més), voldria cridar l'atenció sobre dos llibres que crec importants: Entre dues fosques, d'Antoni Vidal Ferrando (Edicions Proa) i Tot són ones, de Josep Piera (Editorial Afers). Un en vers i l'altre en prosa, un autor mallorquí i l'altre valencià, un nascut el 1945 i l'altre el 1947, dos autors essencials de la literatura catalana dels nostres dies.
Entre dues fosques és un llibre de poemes escrits amb un mestratge exigent, a moments imponent, en què es desplega una idea de la vida humana, i per tant un discurs moral, que no admet elusions ni regatejos. Un promptuari per encarar la fi dels dies: els propis, i també els del món que ens pensàvem que havíem vingut a construir, vençut i escarnit pel món que s'imposa, la realitat brutal enfront del desig volàtil. Vidal Ferrando invoca la memòria d'un temps esvaït (“Del carrer on vaig néixer només queden despulles, / entreclarors, somnis crucificats”, escriu al poema Ortigues), però també mira cara a cara l'actualitat, la inclement intempèrie que ens sotraga (“Plou desconcert, incalculables agents infecciosos”, llegim a Maltempsades). El llibre segueix la línia d'excel·lència dels llibres de poesia anteriors de Vidal Ferrando (Si entra boira no tindré on anar i Aigües desprotegides, per citar només els dos anteriors) i es fa càrrec no tan sols de les dues fosques enmig de les quals transcorre l'existència humana —la d'abans de néixer i la de després de morir—, sinó també de les foscúries recurrents en què es construeixen les societats, les nacions, les cultures, tot allò que és moridor perquè és fet per nosaltres, els humans.
Josep Piera, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, ha freqüentat al llarg de la seva trajectòria l'articulisme en diversos diaris i revistes. Tot són ones aplega una tria dels seus articles, una gens fortuïta: la selecció dels textos ha anat a càrrec del poeta Ramon Ramon (que ha publicat enguany també un llibre excel·lent: el dietari L'any dels cinquanta, a Lleonard Muntaner Editor) i té com a fil comú la Mediterrània, que és la passió que recorre l'obra de Piera d'una punta a l'altra: tant la seva poesia, com els llibres de viatges, com els de memòries (Puta postguerra, Els fantàstics setanta 1969 - 1974 i la seva continuació, Els fantàstics setanta 1975 - 1979, indispensables) són travessats per la consciència de la mediterraneïtat, de la pertinença profunda a aquesta comunitat que oscil·la entre els sabers antics i els actuals sotsobres d'una Europa en crisi. Tot són ones és —com ens il·lustra la també poeta Maria Josep Escrivà al pròleg— un seguit de finestres a la mar, un esforç conscient per superar la lletjor, i per valorar i guardar tot allò de valuós que hi ha en el fet d'habitar allò que Damià Huguet, un altre poeta d'aquesta generació, va denominar el corral mediterrani. Llegim Piera i Vidal Ferrando (i Ramon Ramon, i Maria Josep Escrivà, i Damià Huguet) el 2026 també.
