Sardanes per Stravinsky a l’Ateneu (1924)

De la crònica del metge, músic i escriptor Jeroni de Moragas (Barcelona, 1901-1965) a La Publicitat (20-III-1924) arran de l’estada a Barcelona del compositor Igor Stravinsky (Lomonóssov, 1882-Nova York, 1971). Dimarts vinent es compleixen cent anys del memorable “més Garreta!” que el mestre rus va exclamar a l’Ateneu Barcelonès després d’escoltar sardanes. Ho commemorarà allí (18h) l’organització Som Sardana. En aquells temps la música de cobla també va interessar a personalitats foranes tan diverses com Einstein, Schönberg, Diàguilev i Truman Capote. La vigília de Sant Josep de 1924, Stravinsky va escriure unes notes musicals amb el títol Khorovod (Sardana) de L’Oiseau de feu, i al·lusions a Pau Casals, en un volum dipositat a la Biblioteca de Catalunya que el 2018 va descobrir el musicòleg Jaume Ayats. 

[...] Igor Stravinsky és un veritable geni de la tècnica musical. Aquest home que sap tots els secrets de la música, a Barcelona hi ha trobat una cosa nova, una cosa insospitable: la sardana. L’Ateneu Barcelonès li ha dedicat una audició de sardanes; l’Ateneu ha volgut que Stravinsky conegués la nostra dansa, i amb aquest motiu el dia de Sant Josep, al matí, al pati del nostre primer centre cultural, la Cobla tocà davant del gran músic belles sardanes, i el colós de la música russa quedà encisat de la nostra música, dels nostres instruments. A través del monocle el seu ull escrutava els moviments de la cobla; la seva oïda, per on havien passat tots els sons, escoltava atenta aquella sonoritat nova, i de tant en tant feia una exclamació de sorpresa; ho trobava esplèndid. Mirà tots els instruments, i volgué saber-ne tot l’abast, la construcció, el mecanisme; mirà les solfes, i volgué saber-ne el per què de cada cosa. Pep Ventura, amb els seus “Per tu ploro” i “Toc d’oració”, el commovia per la seva senzillesa, per la seva melodia; el “Serra amunt”, de Morera, l’ha trobat admirable. Després de sentir el “Juny” ha demanat “més Garreta!”. L’espontaneïtat d’aquella sardana l’encisava, la seva tècnica el sorprenia. Ha entès perfectament el ritme de la sardana, la instrumentació de la cobla i el sentit de la nostra dansa. Per això ha dedicat sincers elogis a la música catalana. I entre aquests elogis ha dit la cosa millor: "Quan sigui a Paris envieu-me unes quantes sardanes, que les vull estudiar; envieu-me també unes quantes melodies populars; després jo us enviaré una sardana meva". Això diu més que tots els elogis ditiràmbics; això vol dir com aquest home ha comprès a bastament què és i què representa la nostra sardana. Amb motiu d'aquesta audició, el típic jardí de l'Ateneu, on s’instal·là la cobla, oferia una desusada animació, contribuint a fer-la més agradable la presència de distingides senyores i senyoretes de les famílies dels socis, que celebraven amb especial complaença la iniciativa de la Junta. Felicitem la Cobla Barcelona per l’exquisida que estigué tocant d’una manera admirable totes les sardanes, especialment “Serra amunt” i “Juny”, que sabé interpretar-les, donant-hi tot el seu regust empordanès i simfònic alhora.