Triomf i apoteosi de la marca Espanya

El Consell d'Europa considera alarmant la politització del CGPJ

Segons l'informe anual del grup GRECO, l'organisme anticorrupció del Consell d'Europa, Espanya se situa al desè lloc en el rànquing de països més corruptes, i és un dels més incomplidors amb les mesures que el mateix Consell d'Europa li va prescriure per lluitar contra la corrupció, fa quatre anys i mig. Durant aquest temps el govern d'Espanya no s'ha donat per assabentat de les successives estirades d'orelles del Consell, que segueix alertant sobre la manca de credibilitat de les institucions espanyoles. En particular, considera alarmants la falta d'independència de la fiscalia i l'alta politització del Consell General del Poder Judicial, el mateix que ara exigeix la dimissió del ministre de Justícia per haver dit que el CGPJ havia d'haver retirat el jutge Ricardo González, el del “problema”, pel cas de la Manada. Tot plegat ens remet a l'estupor que la sentència sobre la violació dels Sanfermines ha causat en l'àmbit internacional, concretament al Parlament de Brussel·les i a les Nacions Unides, on es fan creus del tracte que la justícia espanyola dispensa a les dones agredides.

Van en la mateixa línia els membres de l'Associació Atenes de Juristes pels Drets Civils, que presenten una querella criminal contra el president del Tribunal Suprem i del CGPJ, Carlos Lesmes, i dinou càrrecs més de l'alta judicatura, per un delicte de prevaricació continuada. Els juristes querellants consideren que existeix falta d'imparcialitat i d'independència de la cúpula judicial en relació als poders executiu i legislatiu, i concretament acusen els alts tribunals espanyols (s'hi inclou també l'Audiència Nacional) de treballar descaradament en favor dels interessos del PP. N'és un bon exemple el jutge que ha redactat la querella, Elpidio José Silva, que va ser inhabilitat (acusat, precisament, de prevaricació) quan va decidir enviar a la presó el banquer Miguel Blesa, el que l'any passat va aparèixer mort d'un tret d'escopeta al pit abans d'una cacera, en el que es va considerar un suïcidi. No faltarà qui acusi Silva i els altres membres de l'Associació Atenes de ser uns ressentits que intenten una 'vendetta'. A d'altres ens pot semblar, en canvi, que ja era hora que sorgissin jutges i advocats, inhabilitats o en exercici, que gosin plantar cara a un sistema que, a més de la política, també ha presumptament corcat la justícia (si més no, la seva cúpula) fins a un punt en què li resulta cada dia més difícil aguantar-se dreta. Ho fan també juristes ja jubilats, com Josep Maria Mena o José Antonio Martín Pallín, que han tingut la dignitat de denunciar l'existència –flagrant, per altra banda– de presos polítics a Espanya des de fa ja més de mig any. Això, mentre l'eurodiputat del PP Esteban González Pons predica, també a Brussel·les, que la UE no pot acceptar les eleccions a Veneçuela perquè en aquell país “hi ha presos polítics” i “els partits no hi concorren en igualtat d'oportunitats”. Els exigeixen que presentin candidats “nets”, potser?

Més continguts de