19/12/2019

Allibereu Junqueras

3 min

Com ha remarcat l'exconseller Carles Mundó, la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) és inequívoca i comporta que el Tribunal Suprem té l'obligació d'alliberar immediatament Oriol Junqueras. És obvi, per altra banda, que repercuteix directament en la situació de Carles Puigdemont i de Toni Comín, eurodiputats com Junqueras mateix, i obliga al replantejament de la sentència contra els líders de l'1-O i al de tot el judici que el Suprem va celebrar contra ells, perquè és notori que els drets polítics dels acusats no hi van ser respectats: ni els seus ni els dels ciutadans que van votar aquests polítics. Aquest és un altre punt molt important que aclareix aquesta sentència: la condició de diputat al Parlament Europeu (i, per tant, la immunitat que du aparellada) emana directament del vot de la ciutadania, no de la circumscripció per la qual es presenten els candidats o candidates. És en aquest sentit que el president del Parlament Europeu, David Sassoli, va sortir de seguida a reclamar al Suprem, i per tant a l'estat espanyol, el compliment de la sentència del TJUE.

En les paraules de Sassoli, mig petició i mig advertiment, s'hi podia detectar un cert to de malfiança. Espanya té tradició de fer el sord a les indicacions, o fins i tot les sentències, que li arriben de fora, i en el cas dels líders polítics i civils catalans, aquesta sordesa ha esdevingut clamorosa. No han escoltat les peticions del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l'ONU ni d'Amnistia Internacional, que exigeixen l'alliberament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Ni les d'altres entitats internacionals de drets humans, ni les del Parlament britànic ni el flamenc, ni les de tantes i tantes personalitats (l'última, el papa Francesc) que d'una manera o altra, i com a mínim, han demanat a l'estat espanyol que reconsideri la seva delirant manera d'afrontar el conflicte polític amb Catalunya.

És dubtós que ara tinguin cap intenció de canviar de manera de fer. El Suprem ha reaccionat donant a les parts (i donant-se a ell mateix) cinc dies "per estudiar" el contingut de la sentència del TJUE, tot i que la bufetada amb la mà plana que significa per al judici contra el Procés l'entenem fins i tot els que no sabem de lleis. La Fiscalia, que de fet és la part que en surt més durament qüestionada, s'ha apressat a fer una de les seves lectures recreatives per concloure que el TJUE li dona la raó, quan és exactament a l'inrevés. I el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha sentenciat una grotesca inhabilitació de Quim Torra per l'assumpte de la pancarta no retirada a temps. El TSJC, doncs, eleva una anècdota a la categoria de desobediència greu, i fa l'efecte que tenia la sentència preparada, com un projectil, per disparar-la el mateix dia que la de Luxemburg, per mirar de tapar-la una mica. Les reaccions polítiques del nacionalisme espanyol han estat tan irracionals com era d'esperar. Posats a estudiar, que estudiïn si el que volen és dur aquesta Espanya que tant diuen que estimen pel camí de l'autarquia.

stats