Seguretat

Els diccionaris la defineixen com el grau de protecció contra el perill, el dany, la pèrdua i el crim. Però és -molt més que una abstracció- una sensació, que sovint resulta enganyosa.

En alguns països on els habitants viuen angoixats pels terratrèmols, l'estadística demostra que en moren el triple relliscant a la banyera.

Dimecres va prendre Barcelona per terra, mar i aire. És l'obsessió del ciutadà modern. Però fer-ne la granprioritat aigualeix totes les festes: no ens deixa tornar tard a casa ni conèixer atractius estranys.

Fa que ens arrapem a una identitat que ens alinea en un nosaltres que definim contra ells . Ens protegeix dels dubtes que ens farien créixer i ens torna porucs, perquè ens obliga a veure la vida en forma d'amenaça; i els altres, en forma d'enemics.

Ens atrinxera en el que creiem i ens dóna com a única missió vital sobreviure. Ens empeny a acumular diners, i ser insolidaris, per allò del "mai se sap". I com més en tenim més ens obsessiona que ens els robin.

El nivell de repressió que cal per poder-la garantir és inversament proporcional al de justícia social. I sempre surt l'aprenent de dictador disposat predicar que és totalment incompatible amb els drets humans.

Però l'única que és digna d'aquest nom mira la mort de fit a fit i admet que el futur és un misteri.

No la podem comprar i ens exigeix ser conscients que tot allò que fem acabarà afectant algú com nosaltres.

Només se sent segur el que aprèn a viure sense fronteres ni passaports.