Una sensesostre anomenada Europa
No podem deixar de parlar de Trump. Perquè és el president dels Estats Units, perquè està en mode de comunicació 24/7 i perquè la seva presidència està sacsejant el món, i no per a bé. De fet, amb l’amenaça a Groenlàndia, Europa s’ha acabat de sentir definitivament desnonada i sense sostre. Trump està desmantellant la que des del 1945 havia estat la teulada de seguretat europea. D’acord amb la nova i obscura doctrina de seguretat nacional, Washington considera que nosaltres només som una civilització en vies de desaparició i que només ens salvarem si ens entreguem a la ultradreta.
Trump ocupa tot l’espai. Decideix de què es parla i de què no. Es mou de manera espectacular en l’expectació, la por i el caos. Sempre que parla, el món no té més remei que escoltar-lo. L’estat que ell representa i els negocis que ell impulsa són el mateix. La seva mentalitat negociadora, en què només guanya ell (perquè el teu benefici és l'únic fet de no fer-lo enfadar), es complementa amb la seva mentalitat de promotor immobiliari. Disposa d’un exèrcit prou poderós per plantejar-li a Rússia una permuta: Cuba per a mi (controlar el petroli de Veneçuela és ofegar el règim de l'Havana) i el tros d’Ucraïna que calgui per a tu.
El discurs de Trump és ple de trampes i mentides. Els seus índexs d’aprovació presidencial són negatius. I si hi ha alguna societat amenaçada de desmembrament, víctima de la desigualtat, la desprotecció social i el racisme és l’americana. Europa ha de construir-se un altre sostre, ferm, basat en les seves conviccions fundacionals i fent les mínimes concessions possibles. La política d’apaivagament no servirà. Hem de començar a aprendre a viure al descobert americà.
