La senyera que ens uneix
“Catalunya no és la història que ens han contat, sinó la història que nosaltres volem escriure. No és el culte als morts, sinó el culte als fills que encara han de venir”. Sempre m'ha impressionat la clarividència sense artifici de Rafael Campalans. Una lucidesa resplendent com la que rau en aquesta reflexió, molt pertinent a les portes de la nostra diada nacional i de l'inici de la tradició commemorativa de la hissada de la senyera al Parc de la Ciutadella la vigília de l'11 de setembre.
Cal tornar, una vegada i una altra, al mestratge d’aquest socialista democràtic, catalanista conseqüent, pedagog avançat i director de l'Escola del Treball durant la Mancomunitat.
Campalans m'ha fet pensar en les banderes. Les banderes que evoquen múltiples emocions, de pertinença, d'identitat, de cultura. Banderes carregades de significats, sovint diferents segons el moment de la història d’un país.
Hi ha banderes que uneixen i banderes que separen. Banderes que integren i banderes que divideixen.
La bandera europea és un bon exemple de les primeres. L’ensenya blava amb els dotze estels daurats simbolitza la unió i la cooperació entre els estats membres. Molt millorables, per descomptat, però unió i cooperació cada cop més estretes, fonamentades en la democràcia, l'estat de dret, les llibertats i els drets humans.
La bandera blava és molt més que un emblema institucional, és símbol de la unitat europea i de la identitat compartida de milions d’europeus que ens reconeixem units en la nostra diversitat.
Aquest símbol llueix amb orgull des de l’any passat, i per primera vegada en la història, a la façana principal de l’Ajuntament de Barcelona, juntament amb les banderes de Barcelona, Catalunya i Espanya.
La senyera, emblema representatiu de tots els catalans i catalanes, esdevingué als anys 70 un símbol de la llibertat i la democràcia anhelades i recuperades, i també de la integració política de tots els “ciutadans de Catalunya”, als quals s’adreçà el president Tarradellas en tornar de l'exili, el 23 d’octubre de 1977. De tots els catalans i catalanes, amb independència del seu origen, llengua o condició.
La senyera ha estat un element d’unió, present a tots els actes socials, culturals i esportius de tots els barris i pobles del país. Ha estat el símbol de la Catalunya que es pensa i se sent sencera i unida, amb un objectiu fonamental: projectar-se des de la unitat cap a un futur millor. En aquells primers anys de l'estrenada democràcia i recuperada autonomia política, per l’Onze de Setembre i per Sant Jordi els balcons s’omplien de senyeres que celebraven la unitat, la llibertat, la democràcia i l’autonomia. És a dir, la comunitat.
I ara ha arribat el moment en què tots els catalans i catalanes ens retrobem sota la senyera, que és la bandera de tots, l’autèntic símbol nacional.
Les nacions, com les ciutats, necessitem símbols que ens representin i ens uneixin. I ara que Catalunya ha iniciat una nova etapa política de normalització i retrobament cívic, cal posar en valor la senyera com a símbol d’unió.
Per aquesta raó, com a alcalde de Barcelona, Cap i Casal, saludo i em sumo institucionalment, i en representació dels municipis del país, a la iniciativa del president del Parlament de Catalunya d’hissar una gran senyera al Parc de la Ciutadella. Una proposta que em va traslladar fa uns mesos amb la voluntat de reafirmar i simbolitzar la capitalitat de Barcelona, i com a acte d’inici de les commemoracions de l’Onze de Setembre, que comptarà amb el govern de Catalunya i el molt honorable president de la Generalitat.
Aquesta iniciativa, que es convertirà en una nova tradició unitària de la Diada, ha de servir per reforçar el caràcter transversal i unitari dels símbols de Catalunya. Per aquesta raó, l’Ajuntament de Barcelona ha col·laborat i seguirà col·laborant en la seva realització.
La senyera ha de ser el símbol de tothom. El símbol d’una Catalunya unida en la seva diversitat, unida per la seva voluntat de construir un país millor.
Volem que la senyera sigui la bandera d’un gran projecte de futur per a Catalunya. Una bandera integradora en què tots els catalans i catalanes ens sentim representats.
La senyera ens ha de fer sentir orgullosos de la Catalunya d’avui: una Catalunya amb un projecte de país compartit.
Barcelona, enorgullida com a capital de Catalunya, vol contribuir amb determinació a la construcció d’un país que superi les divisions i miri el futur amb confiança i determinació. Un país que escrivim tots plegats, un país que, en paraules de Campalans, rendeixi culte als fills que encara han de venir.