Canal+ ha estrenat la sèrie El show de Michael J. Fox, la reaparició televisiva de l'actor de Retorn al futur. Fox ha tornat amb una aposta curiosa: explicar amb humor i amb un fals documental la seva vida com a malalt de Parkinson. A la ficció és un periodista famós (en Mike) que torna a la tele tot i els evidents símptomes de la seva malaltia. Els seus anteriors èxits d'audiència en l'informatiu més prestigiós l'obliguen a reaparèixer, animat també per la família.
Les claus del guió es basen, primer, en un humor negre prou controlat sobre el Parkinson. L' alter ego de Michael J. Fox es dedica a ironitzar sobre els seus símptomes de manera molt oberta i fins i tot graven escenes demolidores en què el detonant és la discinèsia associada al Parkinson. Hi ha un flash-back, per exemple, en què recorda la seva darrera i desastrosa aparició televisiva: el dia que fent l'informatiu va anar marxant de l'enquadrament. Assegut en una cadira de rodetes del plató i explicant una notícia els moviments involuntaris de les cames el feien desplaçar-se cap a un costat i el periodista lluitava inútilment per mantenir el rostre en pantalla.
Un altre factor interessant és la manca de compassió. L'esposa i els fills estan tips que es dediqui només a les tasques familiars perquè els organitza excessivament la vida. I se'n queixen obertament. Evidencien el cansament que els provoca que els fans del periodista l'aturin pel carrer per explicar-li les seves pròpies malalties neurodegeneratives. Hi ha una escena en què li porten una rentadora nova a casa, i el tècnic reconeix el periodista i li diu: "Em pot firmar un autògraf per a la meva tieta, que té Alzheimer?" I en Mike respon: "És que jo tinc Parkinson..." I el tècnic, fent cara que no cal filar tan prim, li diu: "Bah... és igual...", i li allarga el bolígraf. Té gràcia també quan la filla intenta forçar el drama de la malaltia per fer xantatge emocional en benefici propi. D'altra banda, El show de Michael J. Fox té els ingredients de les sèries familiars nord-americanes: un matrimoni ideal i ensucrat, uns fills divertits i una vida acomodada. El problema és que un cop evidenciat l'humor per la malaltia i televisats els símptomes del Parkinson (medicat i controlat), la trama és molt prima, no hi ha conflictes interessants i perd de seguida l'interès. La malaltia, curiosament, ha fet degenerar les claus més elementals de la ficció. Veurem si aquest efecte secundari es pot pal·liar en els propers episodis.
