Els sis objectius per a l’hegemonia independentista

Recuperar les institucions. Alliberar els presos. Governar per a tothom. Desmentir la suposada fractura social. Donar estabilitat a l’economia. Ampliar la base social a favor de l’estat propi.

Aquests sis objectius han de marcar el camí de la majoria absoluta parlamentària independentista. Com s’ha dit i repetit, guanyar les eleccions del 21-D té un mèrit immens ateses les condicions de desigualtat amb què es competia. Però la victòria no és sinó un punt i seguit. I el camí que s’obre no serà fàcil ni èpic. És un camí costerut, que demanarà constància, persistència. Estarà farcit d’entrebancs: els que posaran el govern i la justícia espanyols i els que poden derivar de la impaciència d’alguns sectors independentistes. Però no podem caure en provocacions ni presses.

Recuperar les institucions és crucial. Per dignitat i per pragmatisme. Pel futur. El 155 ha de quedar com el que ha sigut: una taca negra en la història de la Generalitat, una anomalia poc o gens democràtica. Una vergonya. No es pot repetir mai més. Sense institucions no hi ha país, no hi ha possibilitat de servir el país.

Una democràcia homologable no pot tenir presos polítics, persones entre reixes per les seves idees. És prioritari acabar amb aquesta injustícia.

Governar per a tothom. L’independentisme ha d’explicitar cada dia que actua en benefici del progrés de tots els catalans, pensin el que pensin, parlin l’idioma que parlin. L’independentisme ha de demostrar, a aquells que en dubten i als que el difamen, que la independència té a veure amb la vida de cada dia, amb el benestar quotidià, la feina, l’educació, la salut.

El Procés no ha fracturat la societat catalana. Les urnes mai no fracturen res, són la manera civilitzada de dirimir les diferències. Amb la legitimitat que li donen les urnes, la majoria independentista ha d’extremar el seu caràcter cívic, pacífic i tolerant. Cal seguir treballant amb la idea d’un sol poble.

L’economia demana estabilitat. Catalunya ha de tornar a ser percebuda com el que és: una societat europea acollidora, creativa, d’oportunitats, d’emprenedors, de creadors.

El projecte d’una República independent demana sumar més voluntats, demana convèncer més ciutadans, demana més temps. La majoria ha de ser més absoluta, més sòlida.