02/11/2020

El drama d’un peix bullit

Si us agraden les sèries que fan patir, la HBO ha estrenat The sister. Només quatre episodis creats per la cadena britànica ITV i protagonitzats per Rusell Tovey. Es tracta d’un thriller psicològic que et posa neguitós des del primer minut de la sèrie. El punt de partida de la trama ja subratlla molt clarament els secrets que amaga el protagonista i la importància que té que no siguin descoberts. Però sobretot perquè el protagonista és una mena de peix bullit incapaç de tenir un mínim control sobre les situacions a què es veu abocat, i el seu sentiment de culpa no fa més que empitjorar les circumstàncies. El Cap d’Any del 2010, en Nathan anirà a una festa i un seguit de casualitats encadenades convertiran per sempre més la seva vida en un infern. L’Elise, una noia que també era a la festa, desapareix i no se’n trobarà mai el cadàver. Tres anys més tard, en Nathan, que sap perfectament què va passar aquella nit, es casarà amb la germana de l’Elise sense revelar-li ni tan sols que va ser en aquella festa. Però res es pot amagar per sempre, i el passat trucarà a la seva porta per turmentar-lo i complicar-li l’existència. A partir d’aquell moment, en Nathan viurà un malson per salvar el seu matrimoni i mantenir la seva innocència. Però les sospites de la dona, les investigacions de la policia i la reaparició d’un home menyspreable fascinat pel món paranormal implicat en els fets el portaran al límit.

The sister és la típica sèrie la trama de la qual et provoca neguit, però la continues mirant per saber com continua i, malgrat tot, no pots evitar anar subratllant tots els defectes que té la ficció: un mal càsting en la parella protagonista, que no té cap mena de química; unes casualitats en l’argument que posen a prova la credulitat dels personatges i de l’espectador; uns quants tòpics del gènere de terror que no fan por, i alguns girs de guió més que dubtosos. La sèrie fa servir subtilment el llenguatge audiovisual propi del cinema de terror i de fantasmes, encara que aquests elements siguin tangencials en l’argument: tràvelings amb càmera subjectiva per l’interior d’una casa a les fosques, algun ensurt forçat, grinyols d’escala i sorolls al jardí gratuïts i excursions nocturnes imprudents al mig del bosc. El drama connecta amb la clàssica llegenda de por de la noia de la corba que espera que passi algun conductor. Però al marge d’aquests tòpics, que funcionen perquè formen part del bagatge cultural dels espectadors, el que fa patir és l’atzucac existencial del pobre desgraciat del protagonista, que viu atrapat i torturat en el seu secret i vol mantenir-lo a qualsevol preu, no tant per salvar-se ell com per protegir la seva dona. Per acabar-ho d’arrodonir, el final és prou inversemblant, obert i interpretable com per discutir-lo divertidament un cop vista la sèrie, sobretot si et beus abans unes quantes copes de vi com les que se serveixen els protagonistes.