Sobre el nacionalisme artístic (1907)

Peces històriques triades per Josep Maria Casasús[...] Un art de regió és sempre, naturalment, la fracció d'un art de nació, com la regió és part de la nació. Així la novel·la rural o marina d'en Pereda, la poesia comarcal d'en Trueva o d'en Gabriel y Galán, són aspectes parcials de literatura castellana, i per si soles no podran mai ésser revelacions plenes d'una ànima nacional ben característica; i així com ni la Muntanya perediana, ni l'Andalusia d'Arturo Reyes, ni la Múrcia d'en Medina no seran mai nacions, així tampoc era la revelació completa de la nació catalana Vallfogona, no ho seria per si sol un ruralisme de curiositats fotogràfiques; ni és la revelació d'una ciutat el pitarrisme o les escenes de costums d'en Vilanova. En canvi, l'empordanisme, o la poesia pròpiament mallorquina, o les graciositats saineteres de València, són, ben caracteritzadament, aspectes regionals inscrits com dins un gran cercle dins la poesia nacional catalana, que sols és nacional perquè s'és elevada a una lírica cantada en aqueixa abstracció pura per la qual el poeta es diversifica genialment del medi i unifica en si mateix les condicionalitats nadiues. Doncs bé, quan aqueixa lírica, pujant un grau més, converteix en "universalització" aquella "unificació", quan s'eleva encara sobre el medi natural de què és despresa; i concentra, no ja les condicions nacionals, sinó les que han influït sobre la seva ànima per l'intermedi d'altres veus nacionals; i resol en la pròpia llengua, en el propi instrument nacional, les sentimentalitats pròpies de l'ànima de tots, de l'ànima universal; i endreça el broll de la seva inspiració sobre la totalitat dels homes, aleshores aquella nació que té com a òrbites concèntriques les literatures humils de les seves comarques, és també una òrbita a l'entorn de l'ideal universal. [...] L'alt ruralisme d'una "Mirèio" és clar que pertany a la poesia universal, [..] i és que Provença, [...] mare un temps de tota una cultura poètica universal, és una nació, [...]