Sobre el nudisme (1930)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsAquests dies que la calor es comença a permetre amb nosaltres unes intimitats abassegadores i excessives m’ha caigut a les mans un reportatge del congrés de nudistes que es celebra a Frankfurt del Main. Jo no sé ben bé el que es proposen els nudistes. Ells diuen que volen fer vida i salut i prou, que això de dur camisa i pantalons és tan imbècil com cremar de viu en viu un pare de família perquè té idees pròpies sobre l’Esperit Sant. Els nudistes opinen que la corbata que nosaltres ens fem amb tantes segones intencions és una infàmia i que l’única cosa honesta és allunyar de la pell tota idea de teixit per insignificant que sigui. Jo crec que en el fons dels nudistes hi ha un pensament desesperat de superació, un desig d’ésser déus o, si més no, superhomes. L’escultura grega ha intoxicat molts homes eminents, abans que el nudisme fos una cosa organitzada. Goethe, per exemple, havia somniat, en les seves èpoques d’esplendor, un paisatge de pomeres, de xais i de violetes, en el qual ell pogués passejar-se tot nu, amb una certa responsabilitat jupiterina. [...] Sigui o no un inflamat orgull, o una higiene primfilada, o una mania poca-solta allò que empeny el nudista, jo vull creure en la bona fe de tots aquests senyors i aquestes senyores que s’han reunit a la vora de Frankfurt i de la resta de milers i milers de quilos de carn humana que es pensen que és una gran cosa prendre el te i jugar al pòquer completament a pèl. [...] Els nudistes és evident que volen rompre amb tota la civilització i amb tota la cultura diguem-ne “vestida”. Volen prescindir de l’engranatge que va lligat a les samarretes i a les soles de cautxú natural, perquè és molt possible que la cultura comenci amb un parell de mitjons i acabi amb la filologia romànica i la teoria de la relativitat. Els nudistes no volen saber res de tot això: ells estan pels saltironets damunt l’herba, per torrar-se l’esquena al sol i anar fent. [...] Una cosa delicada en el congrés ha estat el moment de fer el dinar. Sobre l’herba més càndida, una tèrbola i rosada confusió de deformacions pectorals i glúties ha començat a encendre fogonets d’esperit de vi i a destapar pots de conill en conserva, arròs a la milanesa pasteuritzat, Foscao, llet condensada i altres invents. [...] Tot això té unes proporcions de poca-solta tràgica que fa plorar. Si només fossin una colla de tranquils, no voldria dir res. Però a Alemanya i a Escandinàvia passen de cinquanta mil els nudistes practicants, i a França ja comencen a fer goig. Entre els francesos hi ha partidaris de l’eslip, però els alemanys no estan per romanços ni atenuants. La quantitat de revistes i de bibliografia sobre el nudisme podria omplir uns quants camions, i l’esdevenidor de la teoria sembla que està assegurat. Jo confesso que aquest fet, en lloc d’inspirar-me una vulgaríssima facècia d’ordre pornogràfic, m’inspira una mena de tristesa profunda, la tristesa d’aquelles coses que no tenen solució.