On són les nostres biblioteques? (1931)

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚSDe Maria Teresa Gibert i Perotti (Barcelona, 1904 - Sant Cugat del Vallès, 1991) a 'L’Opinió' (13-II-1931). Aquesta setmana fa noranta-dos anys de la publicació d’aquest article inserit a la secció 'Kodak' de Maria Teresa Gibert, una de les periodistes emergents en l’embranzida professional esperonada pel clima renovador de la Segona República. La seva carrera es va estroncar, com d'altres, el 1939. 

Cultura!... Cultura! Hom sent la necessitat d’afermar-se en aquest refinament de l’esperit. El conreu de la Cultura reporta un sens fi de benifets i aquest afany o imperiós desig ens crea noves ambicions que mai no haurien somniat per si els nostres avantpassats. I així és quan hom nota a mancar aquelles deus abundoses que podrien apaivagar aquella set de saber. I veiem les nostres joventuts admirables, abeurant-se tant com poden en aquestes fonts abundoses de saviesa que s’anomenen biblioteques. Però, no, he sofert una greu equivocació: la nostra joventut no sent encara una necessitat prou forta d’abeurar-s’hi en aquests dolls d’aigües regalades... I podríem dir més i tot: si la sentís, on les trobaria, aquestes aules del saber, aquests mestres afanyosos de mostrar tota la ciència de les seves pàgines atapeïdes de lletres petites i amuntegades?... On són les nostres biblioteques? Els nostres obrers, on poden trobar totes aquelles obres que els són necessàries per a la seva perfecta formació? Les nostres biblioteques públiques no són al teu abast. L’horari no és possible d’ésser aprofitat per ells. I aquelles taules són aprofitades per homes que precisament no són els més necessitats d’aquell pa espiritual, perquè pertanyen a un altre estament, a un altre graó d’aquesta llarga escala social. Alemanya ha instaurat biblioteques circulants públiques en autoòmnibus de deu metres de llargada, en els quals hi caben tres mil volums, i aquests cotxes-biblioteques, propietat de l’Ajuntament, cada dia porten al domicili dels llegidors els volums que són sol·licitats. Tothom té dret a pujar en aquests cotxes i consultar els llibres que interessin, sense abonament de cap mena. En la nostra ciutat, no tan sols no hi ha biblioteques d’aquesta mena, sinó que podem dir, dissortadament, que en manquen de totes maneres. Els ateneus i agrupacions obreres ja es preocupen de reparar aquestes llacunes que no els corresponen a ells precisament, però que essent indispensables per a la formació ètica de la nostra joventut, a l’abast dels seus mitjans, procuren remeiar-ho el millor possible. I en coneixem una sobretot, l’Agrupació Excursionista Júpiter, de la barriada del Poblenou, que la volem retreure gairebé com un cas únic. En aquesta agrupació, els socis, i els no socis, tenen la biblioteca a llur abast, no tan sols per llegir-hi quan en senten necessitat, sinó que, tenint en compte la barriada obrera en què està situada, aquesta biblioteca és circulant per a tots aquells que tenen la vocació del perfeccionament de llur saber. [...] Tenim una prova palesa del que pot la voluntat d’uns quants minyons decidits a fer propaganda en pro de la nostra cultura. Què esperem, doncs, per a seguir les seves petjades?