Per què són tan importants calma i fermesa

Això que en diem el procés té els condicionants de tots els processos: reclama rumb, ritme, estratègia i tàctica. I "radicalitat democràtica", que vol dir fermesa en la defensa de legitimitats, i vol dir també anar a l'arrel de la democràcia, a l'origen, al mandat de les urnes més que a les lluites partidistes. El Parlament va fer una declaració clara d'intencions a la seu on radica la democràcia catalana, i el TC hi ha aplicat una lògica determinada, a petició del govern Rajoy. Hi ha entusiastes de la independència que veuen a cada entrebanc una oportunitat pel sobiranisme. A mi em sembla que sí, però també pot ser una trampa. La confrontació, al marge de qui la busqui i qui en sigui responsable o culpable, perjudica tothom. Gestionar un escenari de xoc exigeix fermesa i coratge, esclar, però tranquil·litat. La por paralitza, però les ganes de brega dispersen i ho enterboleixen. Ahir era lògic veure gent genuïnament enrabiada, i la responsabilitat del Govern és administrar aquestes frustracions i no provocar-ne més de les necessàries. Fa uns mesos vaig elogiar el catalan state of mind , un estat d'ànim propi, que no s'entreté en retrets perquè mira més enllà. Vist que, en contra d'alguns pronòstics, Rajoy no optarà ni pel diàleg ni per ignorar passes simbòliques, vist que no en perdona ni una, s'augura un joc de nervis en què qui els perdi abans i cometi errors pot pagar-ho car. Toca moderar la capacitat d'ofendre'ns, ser inclusius, no caure en simplificació de bàndols i marcar agenda pròpia. Sense fermesa no arribarem enlloc, sense calma tampoc.