Suspens per a l’Ajuntament de Barcelona
No és estrany que per primera vegada des que es poden consultar les dades (1990), l’enquesta municipal mostri que més de la meitat de barcelonins creuen que la gestió de l'Ajuntament és dolenta o molt dolenta. I dues terceres parts que Barcelona ha empitjorat al darrer any.
La ciutat ha arribat a estar molt bruta (tot i que la nova contracta ha millorat la situació) i continua plena de persianes guixades (a poc a poc, els embrutidors s’estan atrevint amb façanes). Entrar-hi amb vehicle privat s’ha convertit en una processó sense que hi hagi una bona alternativa amb transport públic i circular-hi ha esdevingut en una gimcana sense que es vegi ni un sol guàrdia urbà dirigint el trànsit en cruïlles que s’embussen cada dia, mentre els radars funcionen a la perfecció. La construcció de les noves vialitats s’eternitza per a desesperació de veïns i comerciants, i encara trobareu les matusseres barreres New Jersey delimitant xamfrans i telèfons públics vandalitzats que Telefónica no té cap pressa per retirar, en una ciutat que havia fet del mobiliari urbà de disseny la seva marca internacional.
Hi ha factors que no són directament imputables a l’Ajuntament, com els preus dels pisos de compra i de lloguer, que expulsen veïns, i els preus dels locals, que han acabat amb comerços de tota la vida. I les ciutats en general, no només Barcelona, s’han convertit en receptacle de tots els que s’escapen de les misèries del món. Però el resultat combinat de factors com aquest és una Barcelona estressant i alhora menys dinàmica, antipàtica, on l’únic missatge que se sent de l’Ajuntament és el que emeten les obres, decidides amb un criteri ideològic i de funcionalitat incerta. Que l’enquesta suspengui la gestió municipal és el reflex d’aquest estat de coses.
