“T’estimo, t’estimo!”

Explica el Xavier Cervantes, a la seva crònica del concert de la Katy Perry al Sant Jordi, que la cantant va fer pujar a l’escenari cinc espectadors, “inclosa una noia disfressada de tauró”. I que un d’aquests espectadors “li va ensenyar a dir «t’estimo molt» en català”. Perry, llavors, “en va improvisar una tornada, «t'estimo molt, t'estimo molt» davant el deliri del Sant Jordi”.

El nostre millor crític musical (que bé que llegeix la música, el Xavier Cervantes) només ens fa saber que el noi “era de Reus”. Recordo que en un concert del Bruce Springsteen a Barcelona, fa mil anys, va fer pujar una espectadora a l’escenari (em sembla que era amb Dancing in the dark). A la televisió van ensenyar, temps després, el concert de Madrid, i era la mateixa noia. No sé si aquest noi de Reus estava “pactat” o va ser espontani.

Aquest desconegut ha aconseguit que Katy Perry digui i canti “T’estimo”. És una acció global per la cultura catalana comparable a la del celler Vall Llach, que va aconseguir que la NBA li regalés a Lebron James un vi català, comprat a Los Angeles. O comparable a la d’Ariadna Gil, que va aconseguir que Viggo Mortensen parlés del tió, la nostra tradició preferida (barrejar violència amb caca), en un late show en llengua anglesa. Li demano, doncs, des d’aquí, sisplau, que s’identifiqui, perquè, com els anteriors esmentats, ha de ser Creu de Sant Jordi. A hores d’ara, tots els que, involuntàriament o voluntària, fan accions concretes per la nostra llengua, es mereixen un pin a la solapa i, sobretot, subvenció.