El Banc d'Espanya ha certificat la fi de la recessió gràcies a un creixement del PIB del 0,1% en l'últim trimestre (entre juliol i setembre), un període en el qual l'atur també ha experimentat un remarcable descens, sobretot a Catalunya, on ara la taxa de desocupats és del 22,84% (un punt menys que fa tres mesos), mentre que a Espanya se situa en el 25,98%, amb un descens més moderat (0,28 dècimes). És el segon trimestre consecutiu que l'atur baixa a l'Estat. El sector que fa possible aquesta millora és quasi en exclusiva el turístic, d'aquí les bones dades sobretot a Catalunya, però també a les Illes i el País Valencià. De fet, la indústria torna a recular. El canvi de tendència, en consonància amb la idiosincràsia del sector turístic, ve marcat per una unànime temporalitat en els nous contractes. A més de rebaixar-se l'atur, també ha crescut el nombre d'ocupats i ha millorat la taxa d'activitat econòmica.
Ara bé, aquest conjunt de lleus però bons símptomes no serveixen ni de bon tros per decretar la fi de la crisi. De fet, el mateix govern espanyol preveu que la taxa d'atur es mantingui per sobre del 24% fins al 2016, i els càlculs de l'FMI encara són més pessimistes. Es pot començar a parlar de la fi de la recessió, però en cap cas de la sortida de la crisi. De fet, si mirem a un any vista, tenim pitjors dades tant d'atur com de població activa. I no és només que les dades positives siguin incipients, sinó també que les famílies i les empreses estan clarament empobrides i, per tant, amb ben poca capacitat de rellançar-se les unes (sobretot la petita i mitjana empresa, amb greus dificultats d'accés al crèdit) i d'incentivar el consum les altres, un consum familiar que seria bàsic per impulsar l'activitat econòmica. No és aliè a aquesta situació ambigua, de fi de recessió i manteniment de la crisi, el fet que Espanya sigui l'estat de la UE on més ha crescut la desigualtat en l'útima dècada, cosa que s'ha accentuat en els últims temps no només pel fort atur, sinó també per la pujada constant de factures de serveis bàsics com la llum, el gas i l'aigua, o per unes polítiques públiques en què les retallades han perjudicat els més desafavorits.